De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 10
Dan Bricklin, Bob Frankston i el VisiCalc
VisiCalc was
arguably the first "killer application" that was so compelling
that people bought hardware just to run it. It went on to become one
of the hottest-selling software products in the personal computer industry
(VisiCalc
va ser indiscutiblement la primera "aplicació assassina"
(d’èxit) tan atractiva que la gent comprava hardware només
per poder-la utilitzar. Va acabar per convertir-se en un dels productes
de software més venuts de la indústria de la informàtica
personal)
Owen W. Linzmayer
Tornant a recuperar els conceptes
clau per la humanització dels sistemes operatius, ens trobem
amb que una de les primeres materialitzacions de l'ús de la metàfora
gràfica en un producte comercial, sinó la primera, va
tenir lloc sobre un full de càlcul desenvolupat al 1978.
La idea va provindre de Dan Bricklin,
un estudiant de la Harvard Business School, enfrontat a la feixuga tasca
de preparar un full de càlcul per un cas que havien d'estudiar
a classe. Tasca que va derivar en frustració davant les úniques
dues alternatives existents en aquells moments: realitzar els càlculs
a mà, o reservar-se unes quantes hores dels mainframes disponibles
per utilitzar els programes, per altre banda poc adequats, que aquests
oferien. Unes opcions tan desalentadores, afegides a les seves anteriors
experiències programant calculadores per ordinadors i treballant
amb processadors de text a Digital Equipment, l'havien portat a pensar
que els ordinadors podien ser molt útils a l'empresa i que tenia
que existir una manera millor de realitzar tots aquells penosos càlculs.
D'aquest neguit sorgiria la idea de crear un programa que permetés
visualitzar els càlculs a mesura que es realitzessin i que estigués
basat en la metàfora d'una pissarra electrònica en la
que es pogués escriure com es feia amb el guix a sobre les pissarres
de les aules. Així fou com Bricklin va començar a desenvolupar
el programa que seria pels números el que havia estat el processadors
de text en el seu moment per les paraules, és a dir, una eina
que permetés inserir i esborrar elements en qualsevol moment
i reflectís immediatament el resultat de tals variacions.
A l'arribar l'estiu de 1978, Bricklin
ja havia programat la primera versió operativa d'aquesta idea.
El programa permetia als usuaris introduir una matriu de cinc columnes
i vint files. Tanmateix, aquesta primera versió no era pas gaire
"amigable" per a l’usuari així que Bricklin va
apel.lar al seu amic del Massachusetts Institute of Technology, Bob
Frankston, per millorar i ampliar el programa i aconseguir un producte
viable per a ser comercialitzat. D'aquesta manera, Bricklin es va concentrar
en el disseny i la documentació i Frankston en la programació.
Al 1979 varen fundar la seva pròpia empresa i, paral.lelament
a la finalització dels seus estudis, varen seguir dedicats al
projecte (Frankston va escriure tot el codi del programa durant les
nits, que era quan el lloguer dels mainframes era més econòmic).
L'aplicació, que en principi fou batejada amb el nom de Calculedger,
va ser creada per Software Arts, l'empresa dels dos amics, per a Personal
Software Inc., companyia que a la seva vegada la mostraria a companyies
com Microsoft i Apple perquè en compressin els seus drets, per
bé que cap d'elles es va interessar el més mínim
pel producte. Finalment, Personal Software va decidir llança-la
directament al mercat en la seva primera versió de poc més
de 20K per l'Apple II, mentre Bricklin i Frankston es posaven immediatament
a treballar en les versions pel Tandy TRS-80, el Commodore PET i l'Atari
800. El producte va rebre a l'últim el nom de VisiCalc, una abreviació
de Visible Calculator (calculadora visible), que reflectia ni més
ni menys que la materialització de la idea que els havia portat
a desenvolupar-lo.
Una nova forma de pensar
i processar la informació
El que varen concebre Dan Bricklin
i Bob Frankston fa ja gairebé un quart de segle fou un programa
basat en una de les metàfores més comprensibles que hom
pogués imaginar per a totes aquelles persones la tasca de les
quals girava al voltant dels diners i la seva comptabilitat: comptables,
tresorers, economistes, auditors, estudiants, analistes, etcétera.
La metàfora representava senzillament un full de càlcul
amb columnes i files en les que inserir les xifres per calcular ingressos,
despeses, pèrdues i beneficis. Igual que qualsevol llibre de
comptabilitat tradicional, aquest programa emprava la idea de treballar
sobre un full amb la mateixa estructura que els llibres de paper utilitzats
per a portar els comptes de qualsevol empresa. Era una mescla de llibre
de comptabilitat i calculadora que permetia resoldre qualsevol tipus
de planificació financera establint relacions matemàtiques
entre les diferents cel.les de les diferents columnes i files. El full
de càlcul electrònic posseïa nombroses avantatges
sobre els seus homòlegs en paper: per exemple, no era necessari
tornar a repetir tots els càlculs quan es modificava un mer apunt
d'una fila, el full de càlcul ho feia automàticament per
a nosaltres. L'error humà, tan habitual en els càlculs
manuals, es reduïa dràsticament.
Aquest programa no va significar
només un nou pas de gegant en el salt que els ordinadors personals
donarien en els primers anys per passar de ser utilitzats per simples
fanàtics de la informàtica a convertir-se en eines útils
per a tothom, sinó que a més donaria un tomb a la forma
en com la gent estava acostumada a treballar en aquest àmbit.
La llibertat de poder equivocar-se o experimentar que aquest programa
oferia va fer que la comptabilitat deixés de ser quelcom força
enutjós i avorrit per convertir-se en una important eina empresarial.
VisiCalc permetia fer un seguiment exhaustiu i precís dels resultats
de la companyia i servia a més com a eina per simular amb facilitat
possibles escenaris on predir pèrdues i guanys. La comptabilitat
es va convertir en una tasca divertida i imaginativa. No hem d’oblidar
tampoc que la introducció de moltes aplicacions informàtiques,
com aquesta, va suposar tota una revolució per una sèrie
de categories professionals. En el cas del full de càlcul, els
antigament indispensables comptables, que a més eren els únics
empleats de l'empresa a dominar al detall la situació econòmica
interna, varen passar a ser prescindibles i substituïbles. La professió
va desaparèixer, o millor dit, va canviar, no perquè hi
haguessin màquines que fessin la feina d'aquests professionals
(si bé es cert que feien bona part d'ella), sinó perquè
hi havia unes eines que la simplificaven, l’optimitzaven i en
multiplicaven les seves possibilitats, eines que a més podien
ser manipulades per qualsevol i ja no només per especialistes
amb una formació finacera específica. Ja no calia perdre
el temps entre números i xifres calculant i revisant una i altre
vegada columnes i files, la comptabilitat havia passat a ser un procés
creatiu que permetia molta més sofisticació amb molt menys
esforç.
Si fessim una ullada actual al
VisiCalc probablement ens costaria molt d'entendre on es trobava la
"metàfora gràfica" en aquesta aplicació,
però pels usuaris de l'època aquest programa amb les seves
files i columnes era el més semblant que mai havien vist en una
pantalla d'ordinador als seus llibres de comptabilitat tradicionals.
De fet, per primera vegada, una aplicació, gràcies al
seu gran atractiu i utilitat, aconseguiria vendre un determinat hardware
només per poder utilitzar aquest programa (l'Apple II, ordinador
per a qui va ser creada la primera versió del VisiCalc, deuria
gran part del seu èxit a la demanda que va suscitar aquest programa).
No seria fins l'aparició
d'aquest software al 1979 que el sector de la petita i mitjana empresa
començaria a valorar en la seva justa mesura a l'ordinador personal.
Fins aquell moment se'l considerava com una simple joguina per afeccionats
a la tecnologia (i és que fins i tot hi havia empreses que es
permetien el luxe de posar-se noms tan poc seriosos com Apple, "poma"
en anglès, o ordinadors amb noms de marca tan poc ortodoxes com
el PET, la "mascota" de Commodore) i no semblava que existís
cap motiu que fes que les empreses haguessin de confiar en ell com a
eina de treball. Fins que va sorgir VisiCalc. No es cap exageració
afirmar que aquesta aplicació ajudaria enormement a introduir
l'ordinador personal a l'empresa i que la visió que des de l'empresa
es tenia de la informàtica personal canviaria radicalment a partir
d'ella.