De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 11
El segon intent de la Xerox: l'Star
These paradigms
change the very way you think. They lead to new habits and models of
behavior that are more powerful and productive. They can lead to a human
machine synergism
(Aquests
paradigmes canvien la forma en com veritablement pensem. Condueixen
a nous hàbits i models de comportament més poderosos i
productius. Poden conduir a un sinergisme home-màquina)
D.C. Smith,
R. Kimball, C. Irby, B. Verplant, B. Haslem (referint-se a l'Star)
Ja hem parlat del primer fruit
tangible d'aquell epicentre tecnològic en que es constituiria
el PARC i que donaria el tret de sortida a moltes de les tecnologies
que adoptaria la indústria a posteriori. Però si bé
el PARC havia creat un dels productes més revolucionaris de l'era
informàtica amb l'Alto, la veritat és que Xerox no va
aprofitar aquesta avantatge inicial. Les raons del seu fracàs
foren diverses. Alguns les localitzen en la falta de mentalitat comercial
dels desenvolupadors del producte mentre que, per d'altres, el determinant
fou que Xerox mai va arribar a comprendre del tot la magnitud de l'invent
que tenia a les seves mans, i molt menys tot el que arribaria a donar
de sí aquella tecnologia. Efectivament, fos o no intenció
de Xerox, al PARC es respiraven aires ben distints. Molts dels que varen
treballar-hi han arribat a afirmar que la pressió per rentabilitzar
comercialment els esforços d'investigació era pràcticament
nul.la. La investigació en sí era el més important.
Les idees eren els seus productes. Materialitzar aquestes idees en articles
o tesis que posteriorment es publicaven en l'entorn acadèmic
i tecnològic era la conseqüència lògica del
seu esforç i sembla que això els podia ser suficient a
la majoria de científics del PARC, al menys al principi, abans
que comencés el lent però incessant degoteig d'investigadors
cap a altres empreses.
En aquest marc, Xerox va portar
a terme una segona temptativa per comercialitzar tots els conceptes
desenvolupats al PARC i que havien tingut una primera aplicació
experimental a l'Alto. Al novembre de 1979, sembla a ser que foren els
mateixos investigadors del PARC els que intentaren aconseguir més
pressupost de Xerox per desenvolupar un nou sistema informàtic.
Inicialment van haver-hi reticències procedents d'alguns importants
directius que no volien apostar pel mercat de la informàtica
personal, però després de mesos de dures lluites internes
el projecte de l'Star seria finalment aprovat.
Seguint l'estela de l'Alto
El hardware de l'Star va seguir
el model traçat per l'anterior i experimental Alto. A l'igual
que per aquell primer prototipus, l'Star consistia en un processador
MSI (medium-Scale integration) desenvolupat per Xerox, un disc dur d'emmagatzemament,
una pantalla bitmap amb una resolució de 72 punts per polsada,
un dispositiu assenyalador (el ratolí) i una connexió
a la xarxa Ethernet. Però l'Star era una màquina d'un
rendiment molt superior a l'Alto: era gairebé el triple de ràpida,
tenia 512 Kb de memòria principal (front als 256 Kb de la majoria
d'Altos), de 10 a 29 MB de memòria en disc (molt més que
els 2,5 MB de l'Alto), una pantalla de 10,5 polsades per 13,5 polsades
(la pantalla de l'Alto era de 10,5 per 8 polsades) i Ethernet a 10 Megabits
per segon (en comptes de 3 megabits). L'Star, com l'Alto, es connectava
a altres Star via Ethernet i compartia d'aquesta manera arxius, correu
i servidors d'impressió. Els servidors es connectaven amb Ethernet
entre ells directament, o bé a través de la línia
telefònica, permetent treballar en xarxa a ordinadors físicament
allunyats entre sí.
Evidentment, la principal i més
destacada característica de l'Star, a l'igual que de l'Alto,
seria allò que l'usuari veuria a la seva pantalla: les imatges
(icones), les llistes amb opcions múltiples (menús) i
les diverses seccions en les que es fragmentaria la pantalla (les finestres).
A més, l'Star seria el primer ordinador personal que incorporaria
gràfics bitmap, un ratolí, una impressora làser
(l’única cosa que s'havia aconseguit comercialitzar amb
èxit del sistema de l'Alto), un processador de text WYSIWYG,
connexió a xarxa amb d'altres Star a través d’Ethernet
i software que combinava text i gràfics en el mateix document.
I el que era més important: el sistema era molt senzill d'emprar,
més del que ningú hagués vist fins aquell moment.
Una anàlisi pormenoritzada
dels principis bàsics de la interfície de l'usuari de
l'Star descobreix una pila de característiques en les que encara
es basen els sistemes gràfics actuals. Aquestes principis bàsics
eren, a la seva vegada, aquells que havien guiat el disseny i creació
de la interfície de l'usuari de l'Star. Existia, en primer lloc,
un model conceptual familiar per l'usuari. Es tractava del concepte
o grup de conceptes que expliquen el comportament d'un sistema, el model
recreat en la ment de l'usuari i que permet que una persona entengui
i interactui amb el sistema. Els dissenyadors de l'Star havien decidit,
després d'anys de feina, implementar el model basat en la metàfora
de l'oficina. La primera cosa que veia un usuari d'Star era l'escriptori,
l'aspecte del qual era el més semblant que hom pogués
imaginar a un escriptori d'oficina, incloent-hi la taula i demés
mobiliari de treball. Representava l'entorn de treball, allà
on es trobaven tots el projectes en curs. A l'Escriptori és on
es produïa la màxima representació de la metàfora
de l'oficina.
A continuació hi havia la
primacia del "veure i assenyalar" per sobre del "recordar
i escriure". Els dissenyadors havien donat prioritat a la visualització
de les coses en lloc d'obligar-nos a recordar convencions i combinacions
de tecles i ordres. Segons ells, un sistema ben dissenyat era aquell
que ho convertit tot en una tasca visible a la pantalla. Per a representar
les coses a la pantalla s'empraven icones, finestres, propietats i fulles
d'opcions.
El tercer principi bàsic
de l'Star era el WYSIWYG (What You See Is What You Get) o "el que
veiem és el que obtenim" i que era possible gràcies
als gràfics bitmap de l'Star.
Les ordres universals era una altre
de les seves directrius bàsiques. Es tractava d'un grapat d'ordres
que es podien utilitzar en tot el sistema. Bàsicament les relatives
a desplaçar, copiar, esborrar, ensenyar i copiar les propietats,
repetir i desfer les accions, i obtenir ajuda. Aquestes ordres rebien
el qualificatiu d’universals o genèriques perquè
executaven sempre la mateixa acció fos quin fos l'objecte seleccionat,
i eren molt més senzilles que les complexes ordres a les que
estaven habituats els usuaris d'altres sistemes informàtics del
moment.
Després hi havia la consistència
en el funcionament general de l'Star. Aquesta era una altre de les claus
de la seva simplicitat d'ús i una altre de les grans herències
dels millors sistemes posteriors. La consistència suposava que
els diferents mecanismes de funcionament havien de ser sempre els mateixos
mantenint una coherència global. La consistència no implicava
només al sistema de l'Star sinó també, i a l’igual
que les ordres universals, al disseny de les aplicacions desenvolupades
pel seu entorn. D'aquesta manera, el principi de la consistència
feia que tots els programes rutllessin de mode similar i coherent. N'hi
havia prou amb aprendre'n a emprar un per poder dominar-los tots.
Un altres dels seus principis era
justament la simplicitat. Els investigadors del PARC varen partir de
la idea que, un sistema senzill era millor que un sistema complicat,
sempre i quant ambdós tinguessin les mateixes capacitats. I,
seguint aquesta norma, varen intentar que l'Star fos tan senzill d'utilitzar
com fos possible.
I, per acabar, hi havia la interacció
entre els modes i la personalització del sistema. La màxima
de l'Star era que l'usuari sempre havia de tenir clar en tot moment
en quin mode de treball es trobava, aquesta era la situació ideal
pel que feia a la interacció entre modes. En quant a la personalització
del sistema, es tractava d'un principi dirigit a satisfer a tots els
usuaris. Els dissenyadors de l'Star tenien clar que un sistema, per
potent o genèric que fos, mai podria acontentar a tots els usuaris
per igual. Les persones som diferents i l’única solució
era dissenyar un sistema que permetés a cadascú configurar-se
les coses al seu gust, és a dir, que fos personalitzable.
Així, a l'abril de 1981,
vuit anys després de la invenció de l'Alto, Xerox va presentar
el sistema d'oficina Star. La realitat era que els creadors de l'Star
consideraven que aquella màquina tenia totes les cartes per canviar
el món. L'evidència els provenia de les seves experiències
amb nombrosos usuaris que havien provat els innombrables prototips fabricats
d'aquell ordinador. Xerox va presentar l'Star en nombrosos actes públics
on obtenia gairebé sempre la mateixa resposta: un èxit
aclaparador. La gent quedava amb la boca oberta davant aquell ordinador
i l'empresa fins i tot va arribar a fer experiments pràctics
amb ell com, per exemple, fer-lo provar a un grup de secretàries
després d'haver-hi instal.lat un processador de text que explotava
els seus trets més amigables. Els resultats amb les secretàries
sempre eren impressionants doncs aquestes aconseguíen, a les
poques hores, treballar amb ells molt productivament. De les experiències
d'aquells usuaris i de l'adopció dels paradigmes del SmallTalk
i de l'Alto va néixer l'Star. El enginyers que varen dissenyar
l'Star varen arribar a afirmar que aquests paradigmes "modifiquen
la forma en com pensem i ens condueixen a adoptar nous hàbits
i models de comportament més eficients i productius que desemboquen
en una màquina humanitzada".
Massa obstacles insalvables
Tanmateix, Xerox va demostrar no
tenir la menor idea de com vendre una meravella com aquella. N'hi ha
prou a dir que el model més econòmic que es va comercialitzar
es venia per la gens mòdica suma de 18.000 dòlars (més
de dos milions i mig de pessetes), una xifra massa elevada per a un
ordinador massa avançat pel seu temps. A més, al 1981
ja hi havia altres sistemes alternatius, cap d'ells del nivell tècnic
de l'Star però tampoc cap d'ells amb el seu preu. Per altre banda,
el concepte d'informàtica personal de Xerox amb estacions de
treball connectades en xarxa, impressores làser i arxivadors
electrònics no estava precisament en consonància amb el
concepte més estès d'ordinador personal. No solament era
difícil d'entendre per la majoria de les persones sinó
que, a més, l'Star no rutllava a la perfecció. En primer
lloc perquè, degut a l'ambiciós software que incorporava,
el sistema era molt lent, molt més que el d'altres sistemes informàtics
personals, i en segon lloc perquè malgrat anar dirigit a gerents
i executius d'empresa principalment, el software de l'Star no incloïa
un full de càlcul, i encara pitjor, cap dels fulls de càlcul
disponibles al mercat funcionaven amb ell. I aquest era el seu tercer
problema. L'Star era un sistema tancat. Tant tancat que no només
era incompatible amb la resta d'ordinadors existents sinó que,
a més, Xerox no tenia la menor intenció de fer públic
el seu llenguatge de programació i preveia que només,
i exclusivament, els empleats de Xerox poguessin escriure aplicacions
per ell. Si a això hi afegim la manca de preparació de
l'equip de vendes de l'empresa amb uns coneixements sobre màquines
fotocopiadores enormes però amb un desconeixement total de sistemes
d'informació, i encara menys de sistemes tan innovadors com l'Star,
s'entendrà el fiasco del seu llançament al mercat. I ens
queda una darrera explicació. Malgrat tots aquests inconvenients,
Xerox encara hauria tingut alguna oportunitat de triomfar amb l'Star
sinó hagués estat per la seva coincidència en el
temps i en el moment amb la penetració d’IBM en el mercat
de l'ordinador personal, penetració que escombraria del mercat
pràcticament a tots, amb molt poques excepcions.
No obstant, si bé el nou
compatible PC d'IBM no adoptaria les principals innovacions aportades
per l'Star (més aviat s'hi allunyaria diametralment), aquestes
no es perdrien. Diverses empreses tindrien oportunitat de prendre contacte
amb elles i, el que és més important, d'inspirar-se en
elles. Una en especial agafaria molt bona nota de tot allò i
desenvoluparia el primer ordinador personal realment intuïtiu en
ser un èxit comercial, un màquina que marcaria tot un
punt d'inflexió en la indústria de la informàtica.
Aquesta empresa fou, naturalment, Apple Computer.