De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 12
Apple i el Lisa
Let's make a
dent in the universe
(Anem a deixar petjada a
l'univers)
Steve Jobs
(referint-se al Lisa)
Per les mateixes dates que Xerox
dedicava tots els seus esforços a l'Alto i l'Star, Apple Computer,
una jove empresa amb nom de poma, començaria a comercialitzar
obertament el que seria el primer ordinador personal amb possibilitats
gràfiques com les dels sistemes del PARC. Es tractava del Lisa.
Steve Jobs, cofundador d'Apple
juntament amb Steve Wozniak, tenia clar que no havia entrat a la indústria
de la informàtica per perpetuar els obsolets sistemes dominants
en aquells anys. Jobs volia fer alguna cosa gran, diferent, alguna cosa
que treiés a la tecnologia informàtica del reducte en
el que es trobava per col·locar-la en les taules de treball de
tots els ciutadans del món. El Lisa no seria el primer ordinador
creat per Apple però si el primer a plasmar aquests ambiciosos
objectius.
Per a dissenyar el Lisa, Jobs va
contractar al 1979 a dos enginyers procedents de Hewlett-Packard, John
Couch i Ken Rothmueller, doncs el model inicial que tenia en ment era
el del Hewlett-Packard 3000, un miniordinador que, finalment, no tindria
res a veure amb el producte fabricat per la companyia de la poma. El
principal tret del Lisa no es deuria tant a aquests dos enginyers com
a la feina de Bill Atkinson i les ràpides rutines de software
que aquest seria capaç de desenvolupar per aconseguir gràfics
bitmap. I, especialment, a una productiva visita que Apple tindria oportunitat
de realitzar a la llegenda del moment: el PARC de la Xerox.
La font d'inspiració
Al desembre de 1979, els investigadors
del PARC rebrien la seva visita més especial, per bé que
aleshores ells encara no ho sabien. Es tractava d'una delegació
d'Apple que venia a comprovar quines eren aquelles tecnologies que tan
fascinaven als visitants de Xerox a Palo Alto. Durant aquella visita,
Steve Jobs, Bill Atkinson, Mike Scott (aleshores president d'Apple)
i alguns executius més de l'empresa, presenciaren en directe
la representació de tots els nous conceptes destinats a "augmentar
l'intel.lecte humà": el ratolí, les finestres, el
bitmap, les icones, els menús.
Feia temps que Xerox havia deixat
d’oferir sessions públiques de presentació dels
seus invents però, malgrat això, va autoritzar la visita
d'Apple amb la intenció, segons diverses fonts, de convèncer
a la companyia perquè fabriqués per a ella els ordinadors
potents i econòmics, basats en aquelles noves tecnologies, que
l'empresa de les fotocopiadores havia demostrat ser incapaç de
produir (sense oblidar la important inversió en accions d'Apple
que Xerox acabava d'efectuar).
Apple va decidir anar més
enllà de tot el que havia vist aquell dia al PARC i va començar
una revolució per la seva banda per a tota la indústria.
Una revolució que canviaria la forma en com treballem i la manera
com pensem. La gent d'Apple volia canviar el món i ho aconseguirien,
encara que això seria un xic més tard.
Lisa: el preludi d'una
revolució
Arran d'aquella visita al PARC,
el model del Hewlett-Packard 3000 es va arraconar indefectiblement.
Trip Hawkins va reescriure el projecte del Lisa intentant integrar totes
les innovacions presenciades al PARC, la majoria procedents d'Engelbart,
especialment les finestres, les icones i l'ús del ratolí.
Tots i cadascun d'aquells nous conceptes varen ser reinventats i redissenyats
als laboratoris d'Apple. La idea seguïa essent comercialitzar l'ordinador
com una eina de treball per totes les oficines però a l'integrar
les noves nocions de Xerox, Lisa deixaria a anys llum a la resta de
ordinadors que estaven al mercat en aquells moments.
La feina de Bill Atkinson seria
fonamental: generar totes les rutines que permetrien controlar a l'ordinador
mitjançant una interfície gràfica, és a
dir, mitjançant icones i finestres. Però al projecte del
Lisa també s'hi incorporarien amb el temps altres enginyers clau
procedents de Xerox, com Larry Tesler, Owen Densmore, Bob Beleville,
Barbara Koalkin, Alan Kay i Steve Capps.
A mitjans de l'any 1980, Apple
ja havia millorat algunes de les idees del PARC, després de percatar-se
que el mercat exigia una sofisticació molt més gran. D'aquesta
manera, el Lisa d'Apple, inspirat a imatge i ressemblança primer
d'un model de miniordinador de Hewlett-Packard i després de l'Alto
i l'Star, acabaria per superar ampliament a tots ells. L'equip d'Apple
no es va dedicar a fer una mera adaptació de l'Alto sinó
que va ampliar i millorar totes i cadascuna de les idees que va rebre
d'ell. No es limitaren a manllevar les finestres superposades i el menús
que pareixien a la pantalla del SmallTalk sinó que inventaren
conceptes com el de barra de menús sempre fixa a la part superior
de la pantalla, els menús desplegables, les barres de desplaçament
per les finestres, el ratolí d'un sol botó, la idea de
retallar i enganxar coses a un portapapers o a la paperera a l'escriptori.
Un dels principals trets diferencials del Lisa envers l'Alto foren les
possibilitats de manipulació directa de que gaudia l'usuari.
Amb el Lisa era possible manipular qualsevol cosa de la pantalla sense
tenir que acudir a cap menú, mentre que l'Alto requeria en la
major part dels casos que s'empressin les opcions dels menús
i l'Star no permetia arrossegar les finestres per la pantalla per modificar-ne
el tamany o la posició. El Lisa també tenia molta major
efectivitat en els clics necessaris per seleccionar, obrir o tancar
objectes. Però el salt més gran es produiria amb el Desktop
Manager. El Desktop Manager, o administrador de l'escriptori, era el
programa amb el que es topava l'usuari només encendre l'ordinador.
Des d’ell es realitzaven totes les tasques comunes de moure, copiar
o renombrar arxius. Com el seu nom indica, era l'administrador de l'entorn
de treball i suposava la màxima integració, realitzada
fins al moment, de la metàfora de l'escriptori.
Res a veure amb els "compatibles
PC"
Quan Bill Atkinson, Dan Smith i
Frank Ludolph varen concebre al 1982 aquesta interfície, el 99
% de la indústria informàtica personal estava dominada
pel CP/M i l'MS-DOS. El CP/M fou el primer sistema operatiu a funcionar
sobre màquines de diferents fabricants. A finals dels anys setanta
s'havia convertit en el sistema operatiu dominant encara que mai va
arribar a ser un estàndard tan estès com el seu hereu,
l'MS-DOS, que a més d'agafar el testimoni del liderat es va inspirar
notablement en ell.
El DOS, sigles de Disk Operating
System, va aparèixer al 1981 quan IBM va decidir entrar de ple
al mercat de l'ordinador personal amb l'IBM PC, un ordinador només
una mica més ràpid que la majoria però recolzat
pel gran pes psicològic que per als consumidors tenia la marca
IBM. IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per al seu microprocessador
Intel 8088, el futur MS-DOS, i va permetre a Microsoft que el llicenciés
obertament. Amb aquesta estratègia, qualsevol podia fabricar
ordinadors capaços d'executar aquest sistema, ordinadors que
s'anomenarien "compatibles IBM". Aquests clònics no
competien en qualitat ni prestacions amb IBM sinó en allò
que més mal feia: el preu. La gran profusió de fabricants
de clònics i la credibilitat d'una empresa com IBM varen portar
a convertir a aquest sistema en l'estàndard de la indústria.
No obstant, l'MS-DOS seria un sistema arcaic que no reflectiria ni de
bon tros els progressos realitzats en matèria d'interfície
pels investigadors de, per exemple, el PARC.
Quan al 1983 Apple va llançar
el Lisa, el mercat ja es trobava ampliament dominat pel PC d’IBM.
Així doncs, per aquelles dates, mentre el Lisa gaudia d'un escriptori
virtual com a interfície per a interactuar amb l'ordinador i
en el que els disquets, les carpetes i els documents estaven representats
per icones i els arxius es presentaven davant l'usuari mitjançant
una simple pulsació sobre el ratolí, la resta del món
es barallava a diari amb uns sistemes tiranitzants i irracionals que
obligaven a l'usuari a recordar llargues línies d'instruccions
simplement per poder obrir un document i amb una limitació tal
del nombre de caràcters en els noms dels arxius que un acabava
amb el disc dur infestat de referències críptiques i impossibles
d'identificar amb el pas del temps.
Efectivament, el Lisa va ser tota
una revolució avançada al seu temps i incompresa per la
majoria. En els gairebé 22 kg de pes de l'equip s'hi incorporava
un microprocessador Motorola 68000 a 5 MHz, 1 MB de RAM, dos disqueteres
de 5,25 polsades per discos de 860 KB i, encara que primer es va començar
venent només amb la unitat lectora de disquets, va acabar essent
necessari incorporar un disc dur (el del Lisa era de 5 MB), un dispositiu
encara rar i car en aquells moments. Característiques totes elles
actuals (no en xifres sinó en presència) que el lisa presentava
per primera vegada de forma estàndard. Però la novetat
precoç no va ser l’única raó del seu poc
èxit. El principal problema era, com ja passà amb els
productes de Xerox, el seu preu. El bitmap, el ratolí, i el sistema
d'interfície gràfica amb icones i finestres i la multitasca
(el Lisa probablement fou el primer ordinador personal a oferir multitasca,
és a dir, la possibilitat de realitzar diverses accions de forma
simultània) tenien grans exigències de hardware i de memòria
(aquesta darrera tenia un cost encara prohibitiu en aquella època).
El preu final superava el milió i mig de pessetes de l'època
i, per si això no fos poc, el Lisa era una veritable tortuga,
no tant com l'Star de Xerox però encara massa per a la paciència
dels soferts usuaris. En definitiva, el Lisa era massa lent i car per
allò que el mercat estava preparat per comprar. Apple fabricaria
aquest ordinador fins al 1985 però l'abundant stock en circulació
per vendre que hi havia del producte el mantindria al mercat fins al
1989, any en la tardor del qual Apple decidiria eliminar-lo definitivament
del mercat d'una forma d'allò més prosaica: sota l'atempta
mirada de guàrdies de seguretat armats, els 2.700 Lisa que encara
estaven emmagatzemats serien sepultats a l'abocador de Logan, a Utah.
El Lisa desapareixeria definitivament i Apple s'embutxacaria de pasada
una petita subvenció de l’administració nord-americana
per haver-se després de tecnologia obsoleta. Tanmateix, aquell
ordinador que acabaria els seus dies en un abocador d’escombraries,
marcaria el futur d'Apple i de la resta de la indústria informàtica.