De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 13
De la interfície gràfica a la interfície humana:
el projecte Macintosh de Jef Raskin
The popular
media has a poor track record of presenting the recent history of technology,
at least with regard to the commercial side of the story of how human-computer
interfaces came to be the way they are
(Els
mitjans de comunicació tenen una trajectòria ben pobre
a les seves esquenes pel que fa a la presentació de la història
recent de la tecnologia, al menys en relació a la vessant comercial
de la història de com les interfícies home-màquina
han arribat a esdevenir el que són)
Jef Raskin
La materialització de tots
els conceptes anteriors en una màquina seria definitivament popularitzada
per un afamat i entranyable ordinador somrient: el Macintosh. El popular
Mac suposaria una aposta per la informàtica intuïtiva i
amigable que, posada en dubte durant els seus primers anys de vida,
acabaria arrossegant a la resta de la indústria.
No obstant, la història
d'aquest ordinador sempre ha estat lligada bàsica i essencialment
a un controvertit personatge, Steve Jobs, que amb la seva personalitat
màgica i encisadora amagaria rera seu, per carisma però
també pel llastre d'una considerable ambició personal,
la gènesi d'on sorgiria el primer ordinador amb una interfície
ja no gràfica sino humana. A Steve Jobs es deuria sense cap dubte
la propulsió i èxit del Macintosh al mercat, però
el veritable pare del Macintosh, i del concepte d'informàtica
amigable que representava, seria un personatge molt més desconegut
pel públic, per bé que molt actiu i reconegut entre els
cercles investigadors de la interfície informatitzada. De la
mateixa manera que no és possible explicar la història
de la interfície humana sense explicar la història del
Macintosh, tampoc és possible explicar aquesta última
sense parlar de Jef Raskin.
El veritable pare del Macintosh
Raskin va arribar a Apple Computer
al 1978 per treballar al departament de publicacions de la companyia
amb l'encarrec d'escriure el manual d'instruccions de l'Apple II. Va
ser l'empleat número trenta-ú i als seus 34 anys va dotar
d'empremta i estil propis a la documentació que l'empresa subministrava
amb les seves màquines. Malgrat el seu èxit en aquest
camp, Raskin ben aviat faria gal.la de preocupacions i idees que trascendirien
el departament de publicacions per bé que estarien provocades
per la tasca que implicava la seva feina. Raskin estava convençut
de les limitacions que implicaven els factors centrals que preocupaven
i guiaven la ciència informàtica del moment –a saber:
la velocitat d'execució i l'ús més eficient de
la memòria–, que no feien altra cosa que desatendre el
factor que ell hi d'altres consideraven primordial: la usability o "usabilitat"
de les màquines pels éssers humans. Aquest singular pioner
era i és un aferrissat defensor que l'important són les
persones i no les màquines i que aquestes darreres havien d'alleugerir
les debilitats humanes en lloc d'obligar als individus a agenollar-se
davant les seves exigències per poder aprofitar les seves capacitats.
Des de bon principi, Raskin estava convençut que les interfícies
de l'època eren l'antítesi del que l'home necessitava
per desenvolupar les seves capacitats productives i mentals. És
a dir, que en lloc de suposar una plataforma per estendre els nostres
coneixements, eren un fre.
D'aquesta manera, als pocs mesos
de ser a Apple, començaria a dissenyar el que anomenaria un sistema
per PITS (Person in the Street, la gent del carrer). La complexitat
del sistema de l'Apple II, que ell, com a redactor del seu manual, coneixia
a la perfecció, constituia una creixent frustració per
a algú que considerava que un ordinador no havia d'exigir que
els usuaris tinguessin coneixements tècnics. Despres d'uns quants
mesos d'el.laboració de la idea, Jeff Raskin presentaria la seva
proposta al que en aquell moment era el president de la companyia, Mike
Markkula. Era l'estiu de 1979 i el Projecte Macintosh, tal i com el
va batejar Raskin, naixeria amb la idea de fabricar un nou tipus d'ordinador.
Un que no fos car, no ocupés gaire espai, portés una pantalla
integrada amb capacitat per a gràfics i donés prioritat
als factors humans enlloc dels que imperaven en aquell moment. Al setembre
de 1979 el Projecte Macintosh es trobaria oficialment en funcionament
gràcies a les dots de persuasió de Raskin i al gran poder
de seducció que exercien els seus conceptes.
Aquest és el motiu de que
actualment Jef Raskin s'autodefineixi com a l'introductor del desenvolupament
de la interfície humana com a disciplina a Apple. No és
per menys: al 1979 constituia un dels observadors més primerencs
de la feina del famós PARC de la Xerox, per bé que ell
mateix s'ha encarregat de demolir diverses vegades el mite del PARC
com a única i principal font d'inspiració del Macintosh
i de bona part dels trets actuals dels ordinadors personals. De fet,
la famosa visita d'Apple al PARC no tindria lloc fins mesos despres
de la creació del Projecte Macintosh, un projecte que fins i
tot deuria el seu nom al propi Raskin. El nom de marca d'aquest ordinador
fou una elecció personal després de descartar-ne molts
d'altres, Macintosh era la varietat de poma preferida de Raskin i, a
més, lligava amb el nom de la companyia.
La visita sense l'Eureka
Jef Raskin no és solament
un investigador pioner en el camp de la interfície home-màquina
sinó que també és un compromès denunciant
de la simplificació i manca de precisió de la major part
de la història de la tecnologia que s'explica i molt especialment
de la part que ell ha viscut, el naixement i desenvolupament de la interfície
gràfica del Macintosh. Segons Raskin, i la certesa d'aquesta
apreciació és força obvia, les ambicions comercials
de bona part dels escriptors i periodistes que han escrit la història
de la informàtica personal ha portat a substituir les hores ingrates
i avorrides d'investigació i esforç intel.lectual per
mers moments d'inspiració trufats de talent i màgia, molt
més atractius pel lector, molt més comercials a l'hora
de vendre llibres o revistes. I això és força injust,
a més de força candorós, perquè tal i com
ja va dir Edison la genialitat només és un 1 per cent
d'inspiració, el 99 per cent restant és arremengar-se
els colzes i suar.
Una de les principals simplificacions
de la història de la ciència informàtica és
aquella que ha convertit al PARC, per la mateixa necessitat comercial
anterior, en la llegenda-font única de la que beuen els principals
sistemes amb interfícies humanes actuals, Windows i Macintosh.
Aquesta suposició, ben lluny de potenciar el mite del centre
investigador el que fa, paradoxalment, és reduir-lo perquè
obvia tota la resta de feina pionera i significativa duta a terme en
aquest centre, en el passat i encara ara, no heretada per aquests sistemes,
tan en l'ambit de la interfície gràfica com en árees
colaterals. És aquesta una afirmació constrictiva que
no fa cap favor a ningú i molt menys a la veritat. Aquesta versió
simplificada de la història explica per exemple que la inspiració
per crear al Macintosh li va provenir a Steve Jobs d'una famosa visita
realitzada al PARC durant la qual el visionari fundador d'Apple veuria
la llum o, el que és el mateix, pronunciaria el seu particular
Eureka!
Aquesta visió certament
romántica i literaria es troba, tanmateix, força allunyada
de la realitat, com el mateix Jef Raskin explica a qualsevol que tregui
el cap per la seva seu web o es posi en contacte amb ell (16). La visita
al PARC inocularia definitivament en Apple, a través de l'entusiasme
de Steve Jobs, el virus de la interfície gràfica humana
i exerciria una perdurable influència en el projecte del Macintosh,
però el cert és que aquest projecte naixeria abans de
la consumació de la famosa visita (efectuada al desembre de 1979).
A més, Raskin seria el principal promotor de submergir a Apple
en aquell reducte d'innovació i futur que tenia Xerox a Palo
Alto. L'investigador insistiria durant setmanes als executius d'Apple
de la necessitat d'acudir al PARC convertint-se en el principal apologeta
de la filosofia del centre, filosofia que va disseminar per tot Apple
de tal manera que el grup que va acudir al centre de recerca sorprendria
als propis investigadors del PARC per la seva preparació del
que anaven a veure. Com alguns ex-testimonis d'aquella cita donarien
a conèixer anys després, el grup d'Apple va causar una
molt bona impressió entre la comunitat del PARC, poc habituada
a rebre visitants amb capacitat d'imaginar l'abast aplicat de la seva
recerca.
Jef Raskin i no Steve Jobs seria
doncs el primer causant de que la història de la informàtica
personal endagués els camins que prendria a partir d'aleshores
gràcies a l'èxit del Macintosh, èxit no obstant
que llauraria Steve Jobs a conciència.
L'arribada del motor impulsor
del projecte
De fet, Steve Jobs s'oposaria frontalment
de manera inicial al projecte pilotat per en Jef Raskin i no seria fins
després de la visita al PARC que s’abocaria de ple en la
implementació en el Lisa dels conceptes allà vistos, recordem
que el Lisa era la joia de la corona d'Apple a finals dels setanta.
Però a les acaballes del 1980, el president d'Apple, Mike Scott,
apartaria a Jobs del projecte del Lisa i el jove problemàtic
i rebel dirigiria la seva mirada cap al projecte del Macintosh. L'havien
apartat del Lisa precisament perque s'oposava a l'orientació
d'aquell ordinador cap a les petites i mitjanes empreses (el que Xerox
pretenia fer amb l'Alto), de manera que el projecte de Raskin d'un ordinador
senzill d'emprar, com el Lisa, però sense tantes pretensions
i a un preu molt més accessible va començar a tenir atractiu
per en Jobs. Poc a poc, la idea d'un ordinador-electrodomèstic
defensada per Raskin l'acabaria captivant, per bé que la relació
entre Raskin i Jobs desfermaria més d'una espurna que finalment
desencadenaria el consegüent incendi final.
Steve Jobs ha estat definit amb
molts qualificatius: empresari nat, emprenedor pioner, visionari, gurú
informàtic, revolucionari. Però l'aparició de diferents
llibres posteriors a aquella època ha deixat entreveure molt
més que això. Jobs és i era tot un caràcter.
Egocèntric per alguns, hiper-ambiciós per d'altres, el
que volia era canviar el món tan perquè la societat pogués
gaudir d'una qualitat de vida superior com per que ell pogués
inscriure el seu nom als annals de la historia. Jobs pretenia fer història.
I el Macintosh, cal reconèixer-ho, triomfaria no només
per la visió de Jef Raskin, adoptada a la seva manera per Jobs,
sinó també, i en gran mesura, per l'empenta, perseverància,
tenacitat i, també, obstinació, d'un jove Jobs que li
atorgaria bona part de la seva personalitat al Macintosh (17).
Jobs
aconseguiria fer fora del projecte del Macintosh al propi Raskin, amb
qui s'enfrontaria directament, demostrant que, malgrat que ell no era
ni un tècnic expert ni tan sols un creador de dotada imaginació,
sí tenia una capacitat innata per reconèixer una bona
idea i absorbir-la eficaçment en benefici propi. Raskin, per
la seva banda, un cop fora de l'equip del Macintosh tindria ocasió
de construir i comercialitzar un producte a la mida dels seus postulats,
el Canon Cat, per bé que aquest tindria un efecte mínim
en la indústria informàtica. El Mac, per la seva banda,
nascut com a germà petit del Lisa, amb menys pretensions i destinat
a un públic més ampli, acabaria eclipsant a la joia d'Apple
gràcies a l'habilitat de Jobs. De les especials aptituds d'aquest
darrer se'n veuria totalment impregnat el Macintosh, per bé que
també ho estaria de la seva impetuositat, prepotència
i ambició. Jobs, amb la seva capacitat de fascinació i
encant personal, aconseguiria transmetre qualitats similars al Mac però,
a canvi, aquest també patiria dels seus excessos i pretensions.
Els constructors a l'ombre
Tanmateix, potser el més
important de la feina del primer Steve Jobs d'Apple fora aconseguir
hipnotitzar com ho va fer a tot un seguit de persones que varen donar
el millor de si mateixes perquè no creien estar inventant una
simple màquina, sinó el futur. No seria just parlar del
primer ordinador humanitzat oblidant-nos de tots aquells que varen ser
capaços de materialitzar l'ingeni i imaginació dels pioners.
En primer lloc, la personalitat del Mac es va deure en gran part al
programador de la ROM (Read Only Memory): Andy Hertzfeld. El Mac incorporaria
una cosa completament inusual en aquell moment, una ROM fixa o codi
resident en un xip de l'ordinador: l'ADN de la màquina. A la
ROM hi hauria la Toolbox del Mac, una de les principals raons de l'èxit
d'aquest ordinador. Amb la Toolbox (literalment "caixa d'eines")
s'obrien per a qualsevol empresa les portes per poder desenvolupar aplicacions
per al Mac que seguissin uns mateixos paràmetres. Que fossin
coherents entre sí.
De la interfície del Macintosh
es deia que era molt més que una simple interfície gràfica,
era una interfície humana. Human Interface és una expressió
nascuda amb i pel Mac i que significa que estem davant un entorn que
és molt més que una simple metàfora gràfica
del nostre entorn real. Si els experiments de laboratori realitzats
fins aleshores havien donat a llum ordinadors gràfics com l'Alto
i l'Star, o fins i tot el Lisa, el Mac donava un pas més endavant.
El Macintosh no adoptaria només la iconografia i la metàfora
gràfic del Lisa, millorant-la i simplificant-la, sinó
que aconseguiria una cosa inaudita fins aleshores: la coherència
en el funcionament de totes les aplicacions i operacions. Joanna Hoffmann,
un altre component d'aquell primer equip, desenvoluparia el que s'anomenaria
Human Interface Guidelines (18), una espècie de guia per implementar
la interfície humana i que permetria que la pantalla del Mac
tingués sempre un aspecte similar –fos quina fos l'aplicació
que estiguéssim fent servir–, que les principals opcions
i menús estiguessin sempre al mateix lloc, i que les principals
accions i operacions es realitzessin seguint mecanismes semblants (arrossegar
text, seleccionar objectes, sortir dels programes, etcètera.)L'equip
que desenvolupava la interfície humana es va adonar que la facilitat
d'ús d'un ordinador no depenia només de representar al
màxim la metàfora gràfica de l'escriptori d'Alan
Kay, sinó també d'aconseguir que l'usuari fos capaç
de moure's per ell de forma intuïtiva. La consistència en
la interfície ajudava enormement a allò i la Toolbox de
la ROM fou la peça clau per a fer-ho possible. Aquesta consistència,
avançada pels pioners del PARC amb la seva declaració
de principis per l'Star, seguïa sense ser superada per cap altre
entorn informàtic vint anys després.
L'encarregat de desenvolupar la
interfície gràfica del Lisa, Bill Atkinson, també
va col.laborar amb l'equip del Mac creant un dels programes que millor
demostraven les possibilitats gràfiques d'aquest ordinador: el
popular MacPaint. De fet, la interfície del Mac va partir del
Lisa per complert i Bill Atkinson va deixar, també, la seva empremta
al Mac. Una altre programa essencial per a demostrar les possibilitats
d'aquella màquina i que es va vendre amb ella fou MacWrite, desenvolupat
per Randy Wigginton.
Qui va definir l'aspecte visual
del Mac va ser Susan Kare (19), l'encarregada del disseny gràfic
del Mac, de les imatges i icones de la seva interfície. Susan
també fou la creadora dels tipus de caràcters que es vendria
amb la màquina i dotarien de personalitat pròpia els documents
realitzats amb un Macintosh.
Però, a l'igual que passaria
amb el Lisa, el programa més important del Mac va ser el que
l'usuari es trobava en primer terme només encendre la màquina:
el programa que permetia interactuar amb l'ordinador, amb els programes,
amb absolutament tot. En el Mac, aquest programa es va denominar Finder
(el "Buscador" doncs era l'encarregat de trobar a l'ordinador
tot el que l'usuari sol.licitava) i els seus creadors varen ser Bruce
Horns i Steve Capps. Al Finder és on millor es plasmava tota
la filosofia de la metàfora gràfica de l'escriptori.
La dificultat d'ésser
pioners
El primer model de Macintosh que
va sortir al mercat al 1984 patia d'algunes mancances que haurien de
ser resoltes d'immediat (algunes d'elles degudes a l'obcecació
de Jobs). Per exemple, els 128 K de RAM del primer Mac eren clarament
insuficients per a un ordinador amb les seves exigències gràfiques,
tampoc incorporava disc dur, un dispositiu que es convertiria en essencial
a partir d'aquell moment i el teclat no tenia tecles de moviment del
cursor (les típiques tecles amb fletxes de les que Jobs no volia
ni sentir a parlar perquè afirmava que només eren necessàries
en sistemes operatius rudimentaris com l'MS-DOS).
El Mac també va tenir que
enfrontar-se a una onada de crítiques discriminatòries
que el titllaven d'ordinador-joguina (possiblement perquè la
major complexitat dels sistemes no intuïtius s'havia arribat a
associar amb una mena d'expressió de la seva potència
–entesa aquesta com a projecció de la força o poder,
perquè no virilitat, dels seus usuaris–, una cosa que un
ordinador amb dibuixets a la pantalla no estava en absolut en condicions
d'igualar). Però les possibilitats d'un entorn com el desenvolupat
per Apple en el Macintosh farien emmudir amb el temps tots els prejudicis
i el recolzament dels usuaris confirmaria la correcta direcció
empresa per la companyia.
El coratge de que va fer gal.la
Apple llançant un producte com el Mac s'ha d'entendre bé.
Al 1984, quan finalment va aparèixer el Macintosh, el mercat
estava completament dominat pels compatibles IBM amb el sistema operatiu
que Microsoft havia venut a aquesta gran corporació. L'MS-DOS
era un sistema críptic i complex que, no obstant, havia envaït
el món gràcies a la seva superioritat sobre l'anterior
CP/M i a l'estratègica visió de Microsoft i IBM al llicenciar-lo
obertament i pràcticament regalar-lo amb qualsevol màquina
compatible. Llançar en aquells moments un ordinador no compatible
amb l'estàndard era per a molts una gosadia que els costaria
molt cara (alguns fins i tot creien que es mereixien que així
fos). Que, a més, aquell ordinador tingués una aparença
tant poc seriosa amb icones i gràfics, és a dir, una concepció
completament diferent de com havia de ser la informàtica personal
normalitzada, era gairebé una gesta i tota una provocació
al stablishment tecnològic del moment. Paradoxalment, cinc o
sis anys després, la major part de la indústria apostaria
decididament per aquesta concepció. Avui en dia, el Mac és
una referència obligada a l'hora de buscar antecedents a la primera
implementació comercial amb èxit dels ordinadors humanitzats.
(16) Jeff Raskin va morir
al febrer del 2005, la seva página web es trobava a: http://
cfcl.com/jef/ i posteriorment s'ha creat http://jef.raskincenter.org/home/.
(17) Empenta, perseverància,
tenacitat i obstinació que Steve Jobs va tornar a empremer a
Apple en una repetició de la història quan la seva anterior
companyia va comprar la seva segona empresa, NexT, recuperant així
el seu carismàtic líder. La nova generació de productes
impulsats per Jobs, amb colors, disseny i característiques tècniques
espectaculars (G3, G4, iMac i iBook), rellançarien conceptualment
a Apple a finals dels noranta provocant un nou efecte mimètic
en la indústria.
(18) Apple Computer, Macintosh
Human Interface Guidelines. Reading, MA: Addison-Wesley Publishing Co.
1992. Microsoft, Commodore, IBM, Sun Microsystems o PenPoint, entre
d'altres, també acabarien publicant les seves Guidelines. Especialment
interessants són les de NeXTSTEP.
(19) La página
web d'aquesta dissenyadora es pot trobar a http://www.kare.com