De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 18
L'estudi de la interfície humana: la psicologia cognitiva i la
interacció home-màquina
My special vision
is to bring computing technology to better serve the world, especially
by working with the leaders in this field. I like to think of my profession
as restoring human works of art
(La
meva visió especial és aconseguir que la tecnologia informàtica
serveixi millor al món, especialment treballant amb els líders
en aquest camp. M'agrada pensar en la meva professió com en la
restauració d'obres d'art humanes)
Gerald M. Weinberg
Durant la preparació de
la versió catalana d'aquest llibre vaig tenir ocasió d'entrar
en contacte amb Jef Raskin, pare ideològic del Macintosh, el
primer ordinador amb una interfície humanitzada, i gran coneixedor
d'aquest camp. Raskin, molt preocupat per la manca d’exactitud
i precisió de les informacions difoses pels periodistes, em va
suggerir incloure a tots els investigadors teòrics dels camps
de la psicologia cognitiva i la interactivitat home-ordinador, que són
molts i han col.laborat en els més diversos graus a permetre
acostar la potència de la tecnologia a les persones. Aquests
teòrics i investigadors, procedents tant de camps tècnics
(programadors, dissenaydors, matemàtics, etc.) com de camps socials
(psicòlegs, lingüistes, antropòlegs, etc.), han anat
descobrint i desvetllant les claus per humanitzar la informàtica
i, encara que amb influències dispars, sens dubte han estat indispensables
pel desenvolupament de les tecnologies centrades en els éssers
humans. Per bé que aquest no és el llibre indicat per
aprofundir en la seva feina, aquest capítol és un intent
d'aproximació a aquest àmbit de recerca que es troba al
cor de l'evolució de les interfícies.
La Human-Computer Interaction
(HCI)
L’àmbit d'estudi centrat
en la consecució de sistemes d'interacció home-ordinador
més fàcils d'utilitzar és conegut amb les sigles
angleses HCI que no signifiquen altre cosa que "interacció
home-ordinador". L'HCI és un camp de recerca, desenvolupament,
metodologia, teoria i pràctica que té per objectiu dissenyar,
construir i avaluar els sistemes interactius basats en ordinadors (incloent-hi
hardware, software, dispositius d'entrada i sortida de dades, formes
de visualització, aprenentatge i documentació) per tal
d'aconseguir que les persones els puguem emprar de manera més
eficient, efectiva i satisfactòria. L'HCI és un camp multidisciplinar
en el que hi participen enfocaments diversos en la mesura que el seu
estudi, relativament recent, és una síntesi i adaptació
d'altres àrees d'estudi anteriors en el temps. L'estudi dels
factors humans, de l'ergonomia, de la psicologia cognitiva i la psicologia
conductiva, de l'enginyeria de sistemes i de la pròpia ciència
informàtica, evidentment, en són les principals disciplines
que l'aborden. Però també hi podríem incloure en
aquesta llista a la sociologia i l'antropologia, el disseny industrial,
l'estructura de les comunicacions home-ordinador, els algoritmes i la
programació d'interficies. I és que la interacció
entre home i ordinador té a veure clarament amb tres grans àrees:
la ciència, l'enginyeria i el disseny.
Una altre manera de veure les seves
implicacions és tenint en compte els seus objectes d'estudi.
Com que l'HCI estudia l'home i la màquina en comunicació
está vinculat doncs, per part del seu interés per la màquina,
amb les tècniques de gràfics per ordinador, amb els sistemes
operatius, amb els llenguatges de programació i amb els entorns
de desenvolupament, entre d'altres. Mentre que per part de l’objecte
d'estudi home, l'HCI té a veure amb la teoria de la comunicació,
les disciplines del disseny gràfic i industrial, la lingüística,
les ciències socials, el comportament humà i, evidentment
amb la psicologia cognitiva. La recerca en l’àmbit dels
gràfics per ordinador, els sistemes operatius i els factors humans
ha donat lloc a bona part dels invents que recorre aquest llibre, des
del naixement dels gràfics per ordinador com a disciplina que
aporta Donald Sutherland fins la metàfora de l'escriptori i el
Dynabook d’Alan Kay. L'ergonomia i l'enginyeria industrial han
estat vells àmbits d'estudi que s'han reincorporat a l'HCI per
bé que afegint-hi un component cognitiu. La psicologia cognitiva
va aportar a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle
XX un allau d'idees procedents de l'enginyeria, la comunicació,
la lingüística i l'informàtica que conformarien una
nova disciplina orientada al processament i execució de la informació
per part dels humans. L'objectiu en tots els casos seria el mateix,
el que els anglosaxons anomenen usability, és a dir, la facilitat
d'ús. El que es persegueix és fer més fàcil
d'emprar les eines que augmenten la nostra productivitat i ens simplifiquen
la vida de manera que no en siguem conscients que les estem utilitzant.
D'entre tots aquests camps, la
psicologia cognitiva és el que potser ha generat més controvèrsia
en un intent de clarificar la situació. En un context com el
de l'HCI, amb múltiples disciplines diferents convergint-hi,
l’aplicació de teories psicològiques ha estat per
alguns, com a mínim, un acte de pragmatisme. Si bé no
tothom està d'acord amb la importància de les contribucions
psicològiques a l'HCI, sembla que sí hi ha un consens
general a considerar la recerca de la psicologia cognitiva com a rellevant
en el marc de l'HCI i de la interacció home-ordinador en general.
Els autors destacats en el camp
de la psicologia cognitiva aplicada a l'HCI són massa nombrosos
per intentar exposar-los aquí (alguns són best-sellers
tan coneguts com Donald D. Norman, a la bibliografía final se'n
poden trobar algunes referències clàssiques). Però
hi ha algunes obres clau en la recerca de la "usabilitat"
de les màquines que es pot considerar han marcat un abans i un
després en aquest camp d'estudi.
Gerald M. Weinberg i la
psicologia de la programació informàtica
Quan al 1971 G. M .Weinberg va
aconseguir que li publiquessin el seu llibre The Psychology of Computer
Programming (23), després de dos anys d'intents infructuosos,
aquest programador no pretenia fer altre cosa que reunir i oferir les
seves experiències i coneixements en programació en un
moment en que els ordinadors personals encara no havien nascut i la
cultura de programar estava molt verda. De fet això no és
del tot cert perquè Weinberg sí que amagava certes pretensions
amb aquella obra: com ell mateix ha reconegut, volia impulsar el naixement
d'un nou camp d'estudi, el de la programació informàtica
com a activitat humana. Però el llibre de Weinberg no era un
llibre tècnic on es parlés de codi de programació
o de disseny de software sinó que, ben al contrari, del que es
parlava era del comportament dels programadors com a éssers humans,
de la seva forma de treballar i de com s'acometien els projectes de
programació. The Psychology of Computer Programming
parlava justament d'això: de la psicologia de la programació
informàtica. El llibre abordava doncs una perspectiva que estava
completament per estrenar i ho feia, a més, amb un criteri centrat
totalment en les persones.
The Psychology of Computer
Programming es va convertir de seguida en un best-seller del que
se'n van fer més de vint edicions i que vint-i-cinc anys més
tard seguïa estan en catàleg (de fet se'n va fer una edició
especial per commemorar-ne el seu aniversari d’inesgotables vendes
(24)). Un fet força excepcional en un entorn tan ràpid
que deixa obsolet en un obrir i tancar d'ulls tecnologies i eines que
semblaven innovadores pocs mesos enrera. El llibre de Weinberg va sobreviure,
però, a la seva època justament perquè no es concentrava
en les tecnologies ni les eines, sinó en les persones que les
desenvolupen i, malgrat prendre com a marc l'obsolet món dels
mainframes d'IBM, en el que treballava l'autor a finals dels seixanta,
un quart de segle després conservava bona part de la seva utilitat
i valor gràcies a les seves anàlisis i reflexions sobre
la intel.ligència, l'habilitat, la capacitat de treball en grup
i la capacitat de resoldre problemes de les persones que programen els
ordinadors. Les qualitats del llibre i la novetat de l’enfocament
el convertiren en un clàssic que atorgà prestigi al seu
autor, un clàssic pioner en una disciplina inèdita a principis
del setanta.
I és que a l'acostar-se
la informàtica des d’una perspectiva orientada a les persones,
Weinberg abordava sense gairebé adonar-se'n un camp insòlit:
la banda humana de l'enginyeria de software, aquella que li conferia
unes o altres característiques als programes i a les interfícies
de software. Per aconseguir màquines més humanes calia
començar pel principi, per la gent que les programava, i això
i no altre cosa era el que feia Gerald M. Weinberg a The Psychology
of Computer Programming. Un exemple de l'aportació d'aquest
llibre –un dels conceptes més citats i discutits, i per
Weinberg més malinterpretats– és el de "egoless
programming", traduïble per "programació sense
el jo (sense tenir en compte el jo)" i que l'autor assegurava al
1998 canviaria per "less-ego programming" per evitar més
confusions. Per "less-ego programming" Weinberg entenia "la
pràctica d'allunyar l'atenció del programador de la defensa
del jo i dirigir-la cap a la producció d'un producte de qualitat,
costés el que costés això". Weinberg es va
adonar molt prematurament que els éssers humans i el seu comportament
són elements prioritaris a l'hora de programar, elements que
tenen un efecte directe en el grau d'humanitat del producte del seu
treball.
Weinberg es convertí gràcies
a la seva obra, formada per més d'una dotzena de llibres, en
un autor respectat pel seu pensament innovador tant en els àmbits
humans com en els tècnics i amb una notable influència
donada la seva llarga experiència com a desenvolupador de software
primer (des de 1956) i com a investigador i consultor després
(a partir de 1969). Des de la seva empresa, Weinberg&Weinberg, es
dedicava a finals dels noranta a ajudar "a les persones i empreses
a ser més humanes" amb l'objectiu d'aconseguir tecnologies
que ens serveixin millor a les persones. La influència de les
seves anàlisis i observacions sobre els programadors no es mesurable
en xifres però les vendes dels seus llibres són testimoni
d'un influx que reconeixen molts programadors. Ell, a la seva vegada,
acceptava a finals de la dècada dels noranta que les interfícies
d'usuari havien millorat molt així com les eines de programació
per bé que el camí que quedava per recórrer era
encara molt llarg.
Els models GOMS
Un segon clàssic que augmentaria
la nostra comprensió de las interfícies de software seria
l’obra de Card, Moran i Newell The Psychology of Human Computer
Interaction publicada al 1983 (25). El model d'un ésser
humà com a processador d'informació cognitiva que presentaria
aquest llibre seria una herència significativa en la psicologia
cognitiva com a ciència. Aquest nodel, juntament amb el model
de gramàtica del llenguatge d'instruccions de Moran de 1981 (26)
i el model Keystroke de Card i Moran de 1980 (27) pretenien explicar
la natura i estructura de la interacció home-ordinador i portarien
directament al model GOMS presentat per Card, Moran i Newell a l'obra
que citàvem al principi del paràgraf. El model GOMS, sigles
de Goals, Operators, Methods i Selection (objectius, operadors, mètodes
i selecció), no és l'únic mètode disponible
a l'actualitat per analitzar quantitativament les característiques
d'una interfície, però es demostraria molt aviat com a
un model útil per a descobrir una sèrie de problemes en
la facilitat d'ús de les interfícies.
Conegtics
Més recentment ha aparegut
un altre terme en aquest creuament de disciplines que és l'HCI,
es tracta de la conègtica. Per conègtica s'enten l'enginyeria
cognitiva, aquella que estudia fins on arriba la nostra capacitat mental.
La conègtica pot, segons Jef Raskin, millorar les interfícies
informàtiques però, per que això sigui possible,
cal que els experts en interfícies i els dissenyadors de llenguatges
treballin plegats, una cosa encara poc habitual i que ja preocupava
a Gerard Weinberg ara fa trenta anys.
(23) Weinberg, G.M., The Psychology
of Computer Programing, Van Nostrand Reinhold Company, 1971.
(24) Weinberg, G.M., The Psychology
of Computer Programing: Silver Anniversary Edition, Dorset Hose
Publishing, 1998.
(25) Card, S.K. - Moran,
T.P. - Newell, A., The Psychology of Human-Computer Interaction.
Hillsdale, NJ, Lawrence Erlabuam Associates, 1983.
(26) Moran, T.P., The
Command Language Grammar: a Representation for the User Interface of
Interactive Computer Systems. International Journal of Man-machine
Studies, 15. 1981.
(27) Card, S.K. - Moran,
T.P. The Keystroke-Level Model for User performance time with interactive
systems. Communications of the ACM, 12, 1980.