De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 19
El futur de la interfície
We know what
we are, but know not what we may be
(Sabem
el que som però no el que podem arribar a ser)
William Shakespeare
No fa pas gaire temps, menys de
dues dècades, una futilesa en la història de la humanitat,
els ordinadors pertanyien al regne de l'esotèric. Eren eines
dirigides bàsicament a un reduït nucli d'usuaris especialitzats
que no solament estaven disposats a acceptar un elevat nivell de complexitat
en l'ús de les màquines sinó que, en bona part,
ho agraïen en la mesura que això protegia el seu ofici.
Que els ordinadors fossin difícils d'emprar era bo per la mística
generada pel sector i era bo per garantir els llocs de treball dels
mistificats. En el moment que algú va començar a desvetllar
aquest misteri amb interfícies menys fosques i més transparents
l'ordinador es va massificar convertint-se en una eina universal. Des
d'aleshores, la interfície és un dels principals motius
d'anàlisi i reflexió donat que, per la gran majoria de
les persones, el que fan amb les màquines ha arribat a ser tan
important com la facilitat amb la que ho fan. En definitiva, assolir
un nivell de comunicació alt amb la màquina i, en conseqüència,
una elevada usability, és tan important com que la màquina
funcioni. La segona premissa no serveix de res sense la primera.
L'HCI, l'estudi de la interacció
entre l'home i els ordinadors, és un camp relativament jove i,
com es pot veure, molt ampli. Les árees d'aplicació que
té davant seu són, a més, creixents. Els entorns
virtuals, el treball amb grup o cooperatiu, la hipermèdia, l'educació
o l'accés de les persones discapacitades a les màquines
només en són un exemple però ja mostren la necessitat
de superar l'actual paradigma de les finestres, les icones, el menús
i el punters o les interfícies basades en la metàfora
de l'escriptori. Si la tendència a introduir ordinadors en tots
els àmbits de la nostra vida es manté (es fa difícil
imaginar un retrocés al respecte tot i que no falten prediccions
apocalíptiques sobre el futur de la humanitat), la necessitat
d'interfícies fàcils d'usar serà la prioritat número
u: ningú estarà disposat a tenir que consultar manuals
en paper, ajudes en línia o a fer cursos d'aprenentatge per utilitzar
electrodomèstics quotidians. A més, el desenvolupament
de l'HCI estarà sotmès a una sèrie de forces que
en determinaran el seu camí, forces com la miniaturització
i especialització del hardware, l'assimilació de la informàtica
amb el medi ambient, el desenvolupament creixent de les xarxes de comunicacions,
la reducció dels costos de fabricació d'ordinadors cada
cop més potents o l'aparició de noves funcions fruit de
l'expansió de l'ordinador a nous àmbits on encara no havia
penetrat.
L'importància d'aquest àmbit
d'estudi es fa palesa observant l'abundant nombre de centres de recerca
en HCI existents arreu del món. Així, la recerca en HCI
compte amb actors tan famosos com el Media Lab del MIT (Massachusetts
Instituge of Technology) o el PARC (Palo Alto Research Center) de Xerox
Corporation, però també amb una interminable llista de
laboratoris, centres i departaments d'universitats o instituts públics
i privats de dins i fora dels Estats Units, tots ells, evidentment,
fàcilment localitzables a la WWW a través de les ben documentades
i abundants pàgines web respectives.
El ciberespai com a àrea
d'aplicació
L'interés per l'estudi de
les interfícies va sorgir a partir del moment que una quantitat
fins al moment sense precedents d’individus va començar
a utilitzar l'ordinador. L'estudi i millora de la seva facilitat d'ús
sorgiria a priori de les necessitats dels primers usuaris que varen
atrevir-se a començar a exigir una resposta més amigable
d'aquelles màquines el potencial de les quals se'ls escapava
per culpa de la seva complexitat. La indústria, però,
no va compartir aquest interés fins que no hi va detectar una
necessitat comercial. Evidentment, en el moment que va sorgir una elevada
massa de consumidors potencials les coses es varen començar a
mirar amb ulls diferents. De la mateixa manera, quan la comunitat treballadora
va començar a utilitzar ordinadors de forma extensiva, les empreses
varen començar a sentir la necessitat d'augmentar la seva productivitat
reduint-ne els costos d'aprenentatge. En efecte, durant molt de temps
l'aprenentatge ha estat un substitut de la facilitat d'ús. Les
deficiències d'aquesta darrera es compensaven amb costosos i
llargs cicles d'aprenentatge que calia repetir regularment. Per bé
que en alguns sectors encara es segueix creient en aquest remei, la
necessitat de reduir els errors laborals i l’obligació
d'augmentar la satisfacció dels empleats ha acabant posant en
evidència el fracàs d'aquesta substitució.
Actualment, el mecanisme mitjançant
el qual ens comuniquem i interactuem amb les màquines és
vist com a quelcom essencial i l'expansió d'Internet gràcies
a la World Wide Web emergeix com una àrea d'aplicació
gegantina i com un nou motiu d'impulsió de la innovació.
La història es repeteix. A l'igual que va ocórrer amb
l'ordinador personal, confinat a un públic reduït abans
de l'IGU, Internet, una xarxa de comunicacions que existia des de feia
anys restringida a l'accés d'un nucli també reduït
de científics i acadèmics, va aconseguir sortir d'aquest
reducte gràcies a una millora del sistema de comunicació
emprat per interactuar amb ella. Una millora que permetria recuperar
i generar més fàcilment la informació. L'arribada
de la interfície gràfica i la hipermèdia a Internet
va construir una teranyina d'abast mundial la facilitat d'ús
de la qual va engrescar a una quantitat sense precedents de persones.
Un cop la massa crítica necessària va arribar a la xarxa,
aquesta es va convertir en una negoci a escala planetària. Però,
per poder-ne exprémer tot el seu suc, caldrà millorar
la interfície actual amb la que interactuem perquè la
metàfora gràfica mitjançant teclat i ratolí
i una pantalla amb finestres, icones i hipermèdia es preveu insuficient
per les necessitats del futur.
Paral.lelament, ja és possible
percebre com algunes de les tendències pre-Web (anticipades abans
de l'eclosió de la WWW) no han fet altre cosa que accentuar-se
gràcies a l'invent de Tim Berners-Lee:
- La necessitat de comunicacions
ubiqües és ara gairebé una exigència per part
dels usuaris. Tenir accés a la informació ha de ser possible
ja no només des de l'escriptori de treball sinó des de
qualsevol lloc i en qualsevol moment. La reducció de preus de
la telefonía mòbil, i la seva conseqüent expansió,
no ha fet més que incentivar aquest factor.
- La multiplicació de la
potència de processament de les màquines implica que les
possibilitats gràfiques més sofisticades estan a l'accés
de tothom (des del processament d'imatges de gran qualitat fins a les
transformacions i generació de gràfics o l'animació
interactiva). Les interfícies de realitat virtual en tres dimensions
posaran panxa en l'aire el concepte d'interfície tal i com el
coneixem a l'actualitat.
- La combinació de mitjans,
més que no pas l'absorció de tots ells per part d'un de
predominant (la clàssica antinòmia de televisors-ordinador
o ordinadors-televisor) o l'eliminació dels anteriors, era una
possibilitat a la que es podia tendir fa uns anys i que la WWW no ha
fet més que confirmar. La televisió, els aparells de música,
el vídeo, la radio, la telefonia, Internet i l'ordinador es mesclaran
donant lloc a màquines tot terreny i a màquines especialitzades
en una única funció. Tot indica que els bits no eliminaran
els àtoms, s'hi complementaran.
- Totes les noves possibilitats
de hardware anticipades en els darrers anys (pantalles primes, lleugeres
i fins i tot doblegables com un full, la veu com a recurs per donar
instruccions a les màquines, l'utilització del gest per
a l'interactuació o fins i tot de la ment) permetran una explotació
comercial d'Internet d'abast molt superior que les empreses no voldran
desaprofitar.
- La divisió del treball,
que ja estava vivint canvis transcendentals gràcies a les comunicacions,
té en la Web una immediata àrea de noves aplicacions,
començant per l'aprofundiment en les noves formes de treball
col.laboratiu, en grup o de teletreball (treball a distància),
i seguint amb les noves professions generades per la societat digital.
L'impuls i, a la vegada, les transformacions, que la universalització
d'Internet tindrà sobre la interfície poden ser immenses.
La xarxa de xarxes no és més que l'exemple més
recent de les possibilitats de la tecnologia un cop l'ésser humà
ha començat a prestar atenció a la forma en com interacciona
amb ella i no només als fruits que n'obté, que sens dubte
s'incrementen gràcies a una millor interacció. L'objectiu
és clar: interactuar de forma tant transparent que ni ens adonem
que estem utilitzant ordinadors o màquines.
Des de les primeres calculadores
gegantines la funció de les quals era exclusivament agilitzar
els càlculs massius i reduir l'error humà, fins la World
Wide Web, un sistema d'informació d'abast mundial que explota
la multimèdia i l'hipertext en una xarxa amb més de trenta
anys d'antiguitat, la manera com interactuem amb la tecnologia ha evolucionat
dràsticament. La interfície humana va ser el gran salt
que va revolucionar les tecnologies de la informació a partir
de la segona meitat de la dècada dels vuitanta, possibilitant
la il.lusió d'un accés universalitzat a la informació.
La direcció que prenguin les interfícies en un futur dependrà
en bona part de les necessitats de la nova cibercultura generada amb
la construcció d'aquestes autopistes de la informació.