De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 2
Vannevar Bush i el coneixement acumulat per la humanitat
A record,
if it is to be useful to science, must be continuously extended, it
must be stored, and above all it must be consulted. (...) Presumably
man's spirit should be elevated if he can better review his shady past
and analyze more completely and objectively his present problems. He
has built a civilization so complex that he needs to mechanize his record
more fully if he is to push his experiment to its logical conclusion
and not merely become bogged down part way there by overtaxing his limited
memory
(Una informació,
per que sigui útil a la ciència, cal que sigui continuament
ampliada, cal que sigui guardada i, per sobre de tot, cal que sigui
consultada. (…). Presumiblement, l'esprit de l'home hauria d'elevar-se
si és capaç de revisar el seu térbol passat i analitzar
de forma més completa i objectiva els seus problemes presents.
L'home ha construit una civilització tan complexa que necessita
mecanitzar la seva informació per complet si vol portar els seus
experiments a la seva conclusió lògica i superar els límits
de la seva memòria en lloc de quedar simplement empantanat a
mig camí)
Vannevar
Bush (“As We May Think”)
Vannevar Bush és el primer
protagonista de menció obligada en aquesta història. Vannevar
Bush és àmpliament conegut per ser el creador de l'Integrador
Diferencial, desenvolupat al MIT (Massachusetts Institute of Technology)
als anys trenta, i que suposa un pas intermedi, electromecànic,
en vers el primer ordinador electrònic a gran escala que fou
l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer), desenvolupat
al 1943 per John William Mauchly per automatitzar els càlculs
de l'artilleria. Més concretament, al 1927, Bush, amb l'ajuda
de dos col·legues al MIT, va dissenyar un ordinador analògic
que podia resoldre equacions senzilles. El producte fou construit per
un dels seus estudiants. Al 1930 va construir-ne una versió més
gran, que va anomenar analitzador diferencial. L'analitzador diferencial
estava basat en l'ús d'integradors mecànics que podien
ser interconnectats com es vulgués i, malgrat que aquest primer
analitzador funcionava amb motors elèctrics, les seves operacions
internes eren purament mecàniques. Al 1935 Bush en va desenvolupar
una nova versió que ja funcionava electromecànicament
i utilitzava targes de paper per introduir-ne instruccions. Per fer-se
una idea del tipus de màquina del que estem parlant, aquest segon
model d'analitzador diferencial pesava 100 tones i contenia més
de 2000 tubs de buit, milers de relés, 150 motors i més
de 320.000 kilòmetres de cable.
Emperò Bush també
és especialment recordat per la seva visió de futur. A
l'agost de 1945, aquest ex-president del MIT i director en aquells moments
de l'Office of Scientific Research and Development dels EE.UU. va publicar
un article a la revista Atlantic Monthly titulat "As We May Think"
(que podríem traduir per "Com es possible que pensem en
el futur") i que canviaria la forma en com abordem la consulta,
l'emmagatzemament i la recuperació de grans quantitats informació.
En aquest document Bush es preguntava quin tenia de ser el paper dels
científics a partir de la segona guerra mundial. La resposta
donaria peu a una reacció en cadena que es pot considerar arriba
fins l'aparició dels sistemes amb interfícies humanes,
gairebé quaranta anys després.
Durant molts anys, la comunitat
científica s'havia dedicat gairebé exclusivament a ampliar
el poder físic de l'home en lloc del seu poder intel.lectual,
el de la ment. Bush creia que els científics tenien de tornar
de seguida a la tasca de fer més accessible la increïble
quantitat de coneixement que la humanitat havia generat i seguïa
acumulant. Per ell, el principal esforç dels científics
i enginyers de la postguerra tenia de ser la transformació de
la forma en com es processava, guardava i recuperava la informació.
Bush estava manifestament parlant dels ordinadors, unes màquines
a les que aquest científic fou capaç de pressuposar'ls-hi
molts altres usos a més dels purament matemàtics. La influència
de Vannevar Bush seria enorme no solament en aquells qui el varen conèixer
sinó també en generacions posteriors d’individus
que tingueren accés als seus articles i escrits.
Com funciona la ment humana
A "As we may think" Bush
descrivia el problema al que s'enfrontava l'investigador en aquells
moments. Segons ell, la ciència havia permès l'emmagatzemament
de les idees i la seva posterior manipulació per poder-les assimilar
evolucionant a partir d'elles. Tanmateix, la creixent i necessària
especialització de l'estudiós juntament amb l'ingent cabal
de resultats que la ciència anava acumulant impossibilitaven
l'accés, la comprensió i especialment la memorització
de tot aquest material per part de l'home. Bush reconeixia que els mètodes
de transmissió i revisió dels resultats de la investigació
estaven obsolets i ja no servien als seus propòsits inicials
i que era primordial evitar que coneixement important quedés
ocult o en l'oblit (o se'n retardés la seva difussió,
com ja havia ocurregut amb les lleis de la genètica de Mendel)
per causa de tot això.
Bush era conscient que la ment
humana funciona principalment per associació i que, en conseqüència,
la forma ideal de treballar per l'ésser humà seria mitjançant
el pensament associatiu. Estava convençut que el procés
de selecció associativa podia ésser mecanitzat i que,
amb això, es guanyaria una permanència del mateix que
no posseïa la ment humana, malgrat que aquesta era més ràpida
en els seus processos mentals associatius que qualsevol màquina
inventada o per inventar.
A la seva exposició, aquest
científic va dibuixar una visió futura tant del que serien
les noves màquines com els nous mètodes d'emmagatzemament
i consulta d'aquesta informació. Pel que fa a les primeres, el
"hardware", l'investigador es va quedar molt curt. El seu
horitzó en aquest camp estava per força limitat per la
tecnologia de l'època i això feu que Bush predigués
el màxim desenvolupament en els camps de la fotografia, el facsímil
i la televisió, entre d'altres. Tot i això, fou capaç
de predir que els sistemes de comprensió permeterien augmentar
enormement la capacitat d'emmagazemament i que la velocitat de les màquines
es dispararia. És cèlebre la seva afirmació que
l'Enciclopèdia Britànica podria ser reduïda al tamany
d'una caixeta de llumins.
Pel que fa a les previsions relatives
als mètodes d'emmagazemament i consulta, el "software",
Bush fou un autèntic visionari i algunes de les seves prediccions
no havien estat assolides cinquanta anys després (per exemple,
el reconeixement de la veu per donar instruccions o dictar un text a
l'ordinador era una tecnologia encara força immadura a finals
de la dècada dels noranta). Certament, "As we may think"
implicava una forma completament nova d’acoblar les possibilitats
mentals i sensorials d'aprenentatge i d'assimilació de l'home
a la tasca de desenvolupar, integrar i aplicar col.lectivament el coneixement.
Tenint en compte el fet que la
ment humana funciona per associació, s'entén el fracàs
dels sistemes d'indexació vigents als anys quaranta, basats en
la classificació alfabètica o numèrica de la informació
perquè són, segons Bush, sistemes artificials que obliguen
a funcionar mitjançant regles diferents a les dels processos
mentals humans. La solució es trobava, doncs, a intentar, si
no reproduir artificialment aquests processos, sí al menys aprendre
d'ells. En aquests processos, la part repetitiva és perfectament
mecanitzable seguint pautes lògiques. La part creativa, la relativa
a la selecció de la informació i al tractament que se
li aplica a aquesta, era, segons aquest científic, la més
difícil, sinó impossible, de mecanitzar.
D'aquesta manera, amb una lucidesa
ostentosa, Bush ja parlava al 1945 de crear màquines que interpretessin
imatges, que escrivissin al dictat de la veu humana, que entenguessin
idiomes i que utilitzessin vincles hipertextuals i recuperació
associativa per seleccionar la informació de les biblioteques
digitals.
La màquina del futur:
el Memex
Bush va elegir un nom a l’atzar,
Memex, per representar el seu dispositiu del futur, l'espècie
de biblioteca o arxiu privat mecanitzat que empraríem per guardar
i recuperar la informació. En paraules de l'autor, "es tractaria
d'una espècie de complement íntim i ampliat de la memòria
humana". Tindria forma d'escriptori i sobre ell descansarien una
sèrie de pantalles translúcides en les que es projectaria
el material per a poder ser llegit més còmodament. El
Memex emmagatzemaria tones de llibres, imatges i tot tipus d'informació.
Bush també anava molt lluny a l'hora d'explicar com buscaria
i recuperaria l'usuari aquesta informació. A més d'un
teclat, el Memex disposaria de fileres de botons i palanques que servirien
per moure'ns per la informació cercant arxius i documents. Així,
Bush va imaginar que podríem accedir a qualsevol informació
simplement introduint un codi i que podríem veure qualsevol document
en una pantalla. Afegir notes o comentaris addicionals no seria cap
problema i podríem establir associacions lliurement entre dos
documents qualsevulla i veure'ls simultàniament a la pantalla.
Bush no estava fent altre cosa al 1945 que descriure els processadors
de text o les bases de dades actuals i, el que és més
important, el mètode d'indexació associatiu del Memex
permetia traçar el que ell denominava "trails", recorreguts
o camins personals a través de la informació. Estava inventant
el concepte de "navegar" per la informació, igual que
fem actualment a la World Wide Web d’Internet. Per bé que
el regne pel qual es navegaria no seria definit fins dues generacions
després (2).
El Memex de Vannevar Bush estava
basat en la tecnologia més punta del moment: les màquines
lectores de microfilms. Si bé aquest artefacte no arribaria mai
a fabricar-se, sí es construïren altres conceptes de Vannevar
Bush, com el Bush Rapid Selector que fou desenvolupat i comercialitzat
per Kodak i altres fabricants i que encara es pot trobar actualment
en forma de lectors de microfilms amb tires de pel.lícules numerades
als marges.
La visió de Vannevar Bush
seria ampliada i portada molt més lluny per Douglas Engelbart,
un enginyer naval de radars que tindria oportunitat de llegir "As
we may think" en una biblioteca americana. Tanmateix, qui potser
el representaria millor seria Ted Nelson, el creador del terme "hipertext"
al 1965. Xanadú, el somni de Nelson per implementar l'hipertext,
sens dubte hauria rebut l'aprovació de Bush. La idea bàsica
de Xanadú era tractar el coneixement acumulat per la humanitat
com un cos únic i proporcionar accés a ell a través
d'una sèrie de "links", vincles o enllaços dinàmics.
Bush, Engelbart i Nelson gestarien el concepte d'"hipermèdia",
la noció d'accedir i guardar informació de forma no lineal
a la que estem tan habituats els usuaris de l'actual Internet.
(2) Concretament per una
novel.la de ciència ficció, Neuromante (1984), on el seu
autor, William Gibson, l'anomenaria ciberespai (de fet el prefix "ciber"
ve del grec i vol dir "màquina").