De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
MINIHISTÒRIES
Apple Computer
Attari
Commodore
Micro Instrumentation Telemetry Systems (MITS)
Xerox
Apple
Computer
(Cupertino, Califòrnia 1976)
Fundada per Steve Jobs i Steve
Wozniak al garatge del pare del primer, Apple es convertiria al cap
de pocs anys en l’única empresa amb capacitat de sobreviure
a l’entrada de IBM en el mrecat de la informàtica domèstica.
Jobs i Wozniak van començar
fabricant l'Apple I, un kit que els reportaria suficients beneficis
com per dissenyar l'Apple II, el primer producte d'èxit de la
companyia. L'Apple II fou el primer ordinador personal que no es vengué
en forma de kit i l'aparició al mercat del full de càlcul
VisiCalc, exclusivament dissenyat per a l'Apple II, el va convertir
en un èxit de vendes. El Lisa, llançat al 1983, plantaria
les llavors que fructificarien al 1984 amb el Macintosh, el producte
que consolidaria a l'empresa. Els Macs es convertirien així en
un segon estàndard front al dominant compatible PC.
Al 1992 Apple s'uniria a IBM i
Motorola en una aliança estratègica per fabricar una nova
tecnologia de xips que donaria els seus primers fruits al març
de 1994 amb el llançament dels primers Power Macintosh. Els Power
Macintosh eren una nova generació d'ordinadors basats en els
nous xips RISC (Reduced Instructions Set Computer) PowerPC desenvolupats
conjuntament entre els tres socis de l'aliança. A partir d'aquell
moment, Apple realitzaria una progressiva transició de tota la
seva gama de productes cap a la tecnologia PowerPC i decidiria llicenciar
el sistema operatiu del Macintosh amb l'objectiu d'impulsar el naixement
d'un mercat de "compatibles Mac" inexistent fins aleshores.
Però aquesta arriscada iniciativa tindria ben poca durada i Apple,
impulsat per la tornada de Steve Jobs a la companyia, donaria marxa
enrera amb el tema de les llicències del Mac OS a l'estiu de
1997 després de comprovar que, més que obrir un nou mercat,
el que feien era canibalitzar les pròpies vendes de la companyia.
El retorn de Jobs a la companyia va suposar, no obstant, un revulsiu
enorme per la firma que al 1998 va revolucionar altre vegada el mercat
llançant uns nous equips de colors i disseny completament innovador.
De les màquines grises i mancades de personalitat que dominaven
la informàtica personal del moment, es va passar a ordinadors
translúcids de colors llampants i disseny integrat, els iMacs,
a torres de formes estilitzades i espectaculars obertures laterals,
els G3 blaus i blancs, o a portàtils que es podien agafar per
una nansa per transportar còmodament. A partir de 1998 el color
inundaria les estanteries de les botigues d'informàtica, un cop
la indústria PC comencés tímidament a imitar de
nou la companyia de la poma.
Apple ha destacat sempre per ser
una de les empreses més innovadores i pioneres de la indústria
de la informàtica personal. De vegades tant pionera que la seva
subsistència ha corregut perill. La companyia fou, per exemple,
la primera a llançar un assistent personal digital al 1992, el
Newton, i una de les primeres a apostar completament per Internet. No
obstant, l'empresa ha passat per nombroses períodes de crisi
que l'han obligat a reestructurar-se en diverses ocasions. Al desembre
de 1996 la companyia va comprar Next Inc i va recuperar al seu fundador,
Steve Jobs, que des de setembre de 1997 exerceix com a president i conseller
delegat primer de forma interina i després ja de forma oficial
injectant a la companyia noves dosis de força i estímul
que la portarien a remuntar una situació fortament deficitària,
després de la gestió dels darrers presidents, i a una
pujada sense precedents del seu valor en borsa. A l'any 2000 Apple tenia
13.000 empleats en tot el món i havia venut més de 30
milions d'ordinadors entre sistemes Macintosh i Power Macintosh.
Atari
(Atari: 1972 - 1996)
Atari Inc fou fundada per Nolan
Bushnell al 1972 i immediatament va aconseguir un gran èxit amb
un popular joc que més d'un de nosaltres encara recorda: el Pong.
Al 1976, Bushnell va vendre l'empresa a Warner Inc que posteriorment,
al 1984, la dividiria en dues corporacions diferents: Atari Corp, que
passaria a dirigir l'ex-fundador de Commodore, Jack Tramiel, i Atari
Games/Tengen. La companyia va llançar al mercat al 1978 els seus
primers ordinadors de 8 bits, l'Atari 400 i l'Atari 800, als que seguirien
les sèries 1200XL i VCS5200 i les 600XL i 800XL al 1983. El declivi
del mercat dels vídeojocs per aquelles mateixes dates, al menys
dels vídeojocs en els ordinadors personals (aleshores començava
l'escalada de les consoles), juntament amb una mala gestió de
l'empresa, portarien a aquesta a acumular les primeres pèrdues
fins a la citada divisió en dos del 1984.
Al 1985, Atari Corp va posar al
mercat el primer Atari ST, el 520ST inaugurant així la seva era
d'ordinadors de 16 bits i una època de bonança per la
companyia. Al 1988 va treure l'Atari TT, el primer ordinador de 32 bits
de la companyia, l'Atari Portfolio, un ordinador de butxaca, i l'Atari
Lynx, un sistema de vídeojoc portàtil i en color. Al 1993,
Atari Games adquirida per Time-Warner es va convertir en Time-Warner
Interactive i Atari Corp va llançar el Jaguar al mercat, l’última
gran aposta de la companyia. El Jaguar va suposar la introducció,
poc abans del nadal de 1993, del primer sistema de jocs de 64 bits (malgrat
que Nintendo també reclama aquest honor). El Jaguar va tenir
una rebuda inicial bona entre els afeccionats als jocs però,
encara que Atari va entrar el primer en la carrera tecnològica,
no va tenir cap opció en l'altre gran batalla: la que es lliurava
amb les armes de la publicitat i el màrqueting. L'empresa va
dedicar tots els seus recursos a tenir un stock d'unitats suficient
com per poder satisfer una demanda que es preveia alta, especialment
gràcies a l'acord al que havien arribat amb una de les principals
superfícies comercials dels Estats Units (que havia promès
distribuir-los en més de 400 punts de venda). Així les
coses, al 1995 tot semblava rutllar però la manca de difusió
dels seus productes (Atari estava convençuda que els bons productes
no necessitaven publicitar-se) va trastocar les seves previsions. En
el sector de les vídeoconsoles, on la demanda ve dels més
petits de la casa, és crucial la publicitat i especialment l'aparició
del producte a la televisió. Però això també
fou vàlid per la divisió d'ordinadors domèstics.
De fet, la principal crítica que se li fa a la gestió
de Tramiel és que, havent viscut una experiència com la
del llançament del Commodore PET al 1977, que el convertí
en el centre d'atenció de tots els mitjans de comunicació,
Tramiel fos incapaç d'entendre que, no estant Atari en aquella
mateixa situació, havia de ser l'empresa la que perseguís
als mitjans. Tanmateix, Tramiel va aconseguir introduir una innovadora
línia d'ordinadors de 16 bits a un preu accessible i va llançar
les vídeoconsoles 7800. Desgraciadament per la companyia, tota
la inventiva i creativitat que es va avocar en les màquines a
nivell tecnològic no va tenir el seu equivalent d'esforç
a nivell de promoció i marketing.
Finalment, al 1996 TimeWarner Interactive
(la divisió de jocs d'Atari) va ser venuda a WMS i Atari Corp
(la divisió domèstica) fou absorbida per l'empresa JTS
Corporation, un fabricant i distribuïdor de discs durs. De la nit
al dia l'empresa i la marca Atari havien deixat d'existir deixant rera
seu milers d'unitats per vendre i milers d'usuaris desconcertats.
Commodore
(Commodore: Canadà 1954 - 1994)
Al 1953 un emprenedor de l'època,
Jack Tramiel, va obrir una botiga de reparació de màquines
d'escriure, la tecnologia més punta del moment, al Bronx, a Nova
York. Dos anys després marxaria a Toronto, al Canadà,
on fundaria Commodore Business Machines. Tramiel no tardaria gaire a
passar-se al més lucratiu i creixent negoci de les calculadores
i a finals dels anys setanta al dels ordinadors personals. Després
de sobreviure a la guerra de preus entaulada amb Texas Instrument, Commodore
va comprar l’empresa de semiconductors MOS Technology a mitjans
de la dècada dels seixanta. L'aleshores enginyer en cap de MOS,
Chuck Peddle, estava treballant amb el microprocessador 6502. El 6502
era un popular processador de 8 bits que s'empraria ben aviat en màquines
com l'Apple II, l'Atari 800 i el Commodore PET i el Commodore 64. Però
abans d’això faria acte d'aparició en el KIM-1,
una placa lògica amb pantalla i teclat hexadecimal que constituiria
la primera penetració de Commodore al món de la microinformàtica.
Al 1977 Commodore presentava el
seu primer ordinador personal a la Fira de Hanover. Es tractava d'un
dels tres primers ordinadors personals que apareixerien muntats, ja
no en forma de kit: El PET (Personal Electronic Transactor). Els altres
dos serien l'Apple II i el Tandy TRS-80. El PET emprava un processador
6800 de Motorola i gaudia de 8 K de memòria. A l'èxit
del PET li succeí al 1981 el VIC-20, el primer ordinador en color
que es venia per menys de 300 dòlars i del que Commodore va aconseguir
vendre'n 9.000 unitats diàries. Al 1982 Commodore va posar al
mercat el model anomenat 64. Fou amb el Commodore 64 que l'empresa aconseguí
consolidar-se. Aquest ordinador, un best-seller de la informàtica
personal (se'n varen vendre prop de 20 milions d'unitats només
d'aquest model), va convertir a Commodore en una de les primeres empreses
d'informàtica personal que arribaven a valdre mil milions de
dòlars. Però l'empresa tenia problemes a la seva cúpula.
Tramiel no s'entenia amb el principal accionista de la companyia, Irvin
Gould, i abandonaria l'empresa per marxar a la competència, Atari.
Al 1985 Commodore llançaria el C-128, un model amb molt menys
éxit i compraria una petita empresa anomenada Amiga. Amb la tecnologia
de l'Amiga Commodore construirïa els ordinadors de 16 bits amb
que s'enfrontaria, amb la seva particular guerra, a l'Atari ST. La companyia
llançaria tota una família d'Amigas –els principals
models de la qual serien l'Amiga 500, l'Amiga 1000 i l'Amiga 2000–,
però, malgrat la seva superioritat tècnica, perdria la
batalla davant els compatibles PC. Al 1995 Commodore es trobaria a la
bancarrota i seria adquirida per la cadena alemana de PCs Escom qui,
a la seva vegada, entraria en bancarrota un any després.
Jack Tramiel, que al 1983 va deixar
Commodore per posar-se a les regnes de la divisió domèstica
d'Atari, va llegar a la indústria molt més que una sèrie
d’innovacions tecnològiques. Tramiel, un agressiu empresari
i pioner, va deixar la seva petjada més apreciada: que els ordinadors
fossin potents però accessibles a la butxaca de la majoria. La
seva màxima, "Ordinadors per les masses, no per les classes",
va ajudar notablement a crear l'expectativa que la informàtica
tenia que millorar i, al mateix temps, abaratir-se.
Micro
Instrumentation Telemetry Systems (MITS)
(Alburquerque, Nou Mèxic 1968-1980)
MITS és l'empresa fundada
per Ed Roberts a Alburquerque, Nou Mèxic, en un garatge i amb
l'ajuda d'un parell de companys de les forces aèries, tan afeccionats
com ell a l’electrònica. MITS va omençar venent
per correu transmissors de ràdio per aeromodels però,
al 1969, Roberts va comprar la part del negoci corresponent als seus
socis i va traslladar l'empresa a unes instal.lacions de més
volada on fabricarien calculadores, incloent-hi kits pels afeccionats
domèstics.
Al 1927, l'entrada de Texas Instruments
al mercat de les calculadores va ser dramàtic per a les petites
empreses com MITS. Texas Instruments havia desenvolupat el seu propi
xip semiconductor i va començar a vendre calculadores a meitat
de preu pràcticament fent fora del mercat als petits fabricants.
Una mica més tard, al 1974, un amic de Ed Roberts, Less Soloman,
editor tècnic de la revista Popular Electronics, estava cercant
algun model d'ordinador personal comercialitzable per menys de 500 dòlars
per promocionar a les seves pàgines i Roberts va entreveure una
oportunitat per a sortir endavant. D'aquest creuament de circumstàncies
naixeria l'Altair (el nom del qual procedia del darrer episodi de la
sèrie Star Trek que acabava de veure la filla de dotze anys de
Soloman, concretament Altair era el nom de la destinació a la
que es dirigia la nau estel·lar Enterprise). L'article publicat
sobre l'Altair en el número de gener de 1975 de Popular Electronics
va fer esclatar una febre pels kits de l'Altair completament inesperada
i l'empresa de Ed Roberts es va veure desbordada de comandes.
Més tard, dos programadors
de Boston, Paul Allen i Bill Gates, es posarien en contacte amb Ed Roberts
per oferir-li la possibilitat d'intentar que el programa de BASIC que
havien escrit pels microordinadors funcionés sobre l'Altair.
Roberts, molt escèptic al principi, va acabar deixant-se convèncer
de la viabilitat de la proposta. Després d'aquella col.laboració,
Allen es quedaria a treballar al MITS i aquesta empresa començaria
a comercialitzar un model d'Altair que es vendria juntament amb el BASIC
(més tard fins i tot arribarien a llançar un altre model
d'ordinador, el 680b).
Però les coses es començarien
a posar difícils per Ed Roberts davant la creixent competència
que apareixia al mercat (principalment d'Apple i Commodore) just en
el moment que Allen i Gates l’abandonaren per fundar la seva pròpia
empresa, Microsoft, al 1976. Estant així les coses, Roberts vendria
el MITS al 1977 a la companyia Pertec, una empresa especialitzada en
discs durs i cintes per a miniordinadors i mainframes, venta que, no
obstant, no faria més que embolicar-lo en una batalla legal pels
drets del BASIC que Pertec creia haver adquirit al comprar MITS i que
resultaven estar en possessió de Microsoft. Ed Roberts, descontent
amb el nou rumb que havia pres l'empresa ara en mans de Pertec, l'abandonaria
a ella i fins i tot al sector sencer per dedicar-se de ple a la medicina.
Pertec va seguir fabricant Altairs fins a finals de 1978 però
no varen caldre gaires anys perquè desaparegués qualsevol
rastre de l'empresa que fundés Ed Roberts.
Xerox
Corporation
(Nova York 1906)
Fundada l'any 1906 a Rochester,
Nova York, amb el nom de The Haloid Company, va passar a anomenar-se
Xerox Corporation al 1961. The Haloid Company, empresa dedicada a la
fotografia va obtenir al 1947 una llicència per desenvolupar
i comercialitzar una màquina fotocopiadora seguint una tecnologia
inventada l'any 1938 per Chester Carlson, i que no havia aconseguit
convèncer a ningú fins a la data. Carlson i Haloid varen
acordar, aconsellats per la Universitat d’Ohio, denominar amb
el terme "xerografia" a la nova tecnologia pel significat
que aquesta paraula tenia en grec (derivada d'"escriptura"
i "sec"). Haloid es va apropiar a partir d'aquell moment del
terme Xerox com a nom de marca per les noves copiadores. El primer model
llançat al mercat va ser el 914 al 1959. El relatiu èxit
del mateix va portar a Haloid a canviar-se el nom pel de Haloid Xerox
Inc, primer, i finalment per Xerox Corporation al 1961.
El creixement de l'empresa va ser
enorme fins als anys setanta, moment que va fundar el Palo Alto Research
Center per a convertir-lo en "l'arquitecte de l’era de la
informació" i en el seu principal laboratori d'investigació.
El llegendari centre de Palo Alto, PARC, segueix existint en l'actualitat
i fins i tot té les dependències al mateix edifici, però
quan la gent fa referència al cèlebre PARC normalment
està parlant del famós període entre principis
dels setanta, moment que va ser creat, i principis dels vuitanta, quan
va acumular la més gran col·lecció de màgics
de la informàtica de totes les èpoques. Va ser durant
aquesta dècada que sorgirien tecnologies clau per la informàtica
personal actual: les estacions de treball modernes i els primer ordinadors
personals amb una interfície gràfica, el SmallTalk, la
xarxa EtherNet, les impressores làser i les xarxes client-servidor.
Al 1973 fins i tot s'hi desenvoluparia el primer processador de text
que, amb el nom de Bravo, posteriorment seria rebatejat per Microsoft
com a Word.
Però no hem d'oblidar que
si Xerox no hagués fracassat en la introducció de l'ordinador
personal amb una interfície gràfica de l'usuari des del
primer moment que va tenir aquesta tecnologia a les seves menys als
anys setanta, ara estaríem explicant una altra historia. Per
alguns, aquesta incapacitat va portar a endarrerir fins en una dècada
el progrés de tota la indústria de la informàtica
personal i va obligar a la majoria d'usuaris a conviure amb sistemes
molt menys avançats durant la dècada dels setanta i dels
vuitanta. Per aquests, Xerox perviurà en el seu record com l'empresa
que va inventar l'ordinador personal modern però fou incapaç
de difondre'l.
A partir de 1980 l'empresa va entrar
en una fase de declivi durant la qual va perdre el 50% de la seva quota
de mercat, però posteriorment es va començar a recuperar.
Actualment, Xerox ven sistemes d'autoedició, fotocopiadores,
impressores, escànners, aparells de fax i software de gestió
de documents a més de 130 països de tot el món. Al
1995 tenia gairebé 90.000 empleats (la meitat d'ells només
als Estats Units) i els seus ingressos bruts van ser de 18.900 milions
de dòlars.