De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 3
Douglas Engelbart i el marc de treball dels obrers de la informació
The ultimate
battle has been with the prevailing set of paradigms. What I have tried
to implement has called for a paradigm shift, and to some degree it
transforms our lives. Some aspects of this will be unpleasant for some,
but taking advantage of the opportunities it offers will ultimately
be for the good of mankind
(La batalla final ha estat
la entaulada contra el conjunt prevalent de paradigmes. El que jo pretenia
portar a terme demanava un canvi de paradigma i, fins a cert punt, transforma
les nostres vides. Alguns aspectes d'això seran desagradables
per alguns, però aprofitar-se de les oportunitats que ofereix
beneficiarà en darrera instància a la humanitat)
Douglas
Engelbart
Douglas C. Engelbart és
un d'aquells personatges desconeguts per a moltes persones però
de les fites del qual ens aprofitem tots diàriament. Engelbart
portaria les idees de Vannevar Bush molt més lluny, materialitzant-les
en invents concrets i fantàstics. Engelbart va percebre de seguit
que, si bé la hipermèdia anticipada per Bush revolucionaria
la forma en com accedíem a la informació, també
seria necessari, tota vegada, un determinat marc de treball per estructurar
totes les possibilitats amb les que ens trobaríem. D'aquesta
idea sorgiria el concepte de la necessitat d'"incrementar l'intel.lecte
humà", concepte que no només serviria com a escenari
per allò que el seu mateix nom indica sinó també
com estructuració de la futura indústria de la informàtica
personal.
Tot arrancà quan Engelbart
es va concentrar en una espècie de creuada per augmentar la capacitat
humana mitjançant noves tecnologies i noves formes d'interactuar
amb elles. De la mateixa manera que li ocorreria a Bush, Engelbart va
adonar-se que el coneixement acumulat per la humanitat superava les
seves possibilitats de manejar-lo. L’única solució
era incrementar la capacitat de pensar de les persones per permetre'ls-hi
d'augmentar la seva comprensió i facilitar-los la solució
de problemes. D'aquesta manera, Engelbart va predir sistemes amb els
quals els individus disposarien d'estacions de treball informatitzades
i personals, estarien connectats en xarxa i treballarien amb aplicacions
que els ajudarien a solucionar els problemes derivats de l'acumulació
del coneixement. I tot això ho va imaginar a principis de la
dècada dels seixanta, quan els ordinadors valien centenars de
milers de dòlars i es treballava amb targes perforades.
Inventant els elements bàsics de l'ordinador personal…
Doug Engelbart va tenir ocasió
de llegir "As we may think" de Vannevar Bush quan va ser enviat
a Filipines com a enginyer de radars a finals de la segona guerra mundial.
Posteriorment, a Berkeley, Engelbart crearia, al 1963, el famós
Augmentation Research Center en el marc del Stanford Research Institute
(SRI), centre on naixerien els principals conceptes amb els que treballarien
els primers sistemes de la era de la informació.
"Augmentar, no automatitzar"
seria l’eslògan que guiaria la seva feina a llarg del següents
trenta anys. Les eines clau que sorgirien d'això serien els editors
per desenvolupar idees, els vincles hipertextuals, la teleconferència,
el processament de text, el correu electrònic i la configurabilitat
i programació a la que accediria l'usuari. Per arribar-hi, Engelbart
inventaria el ratolí, l'entorn de software basat en finestres,
els sistemes d'ajuda en línia i el concepte de la consistència
en les interfícies de l'usuari.
Amb l'entorn de finestres Engelbart
va crear un sistema de funcionament mitjançant el qual no calia
disposar d'un monitor per a cada document, amb un monitor ja n'hi havia
prou. Amb aquesta nova tècnica es podrien mostra diversos arxius
a la vegada a la pantalla (una cosa impensable en els ordinadors de
l'època). Es tractava d'un invent que redefinia per complet la
forma de treballar amb la informació perquè significava
una transformació molt profunda de la manera de relacionar-nos
amb ella (3).
L'invent del ratolí, un
artefacte que difícilment ningú hauria pogut imaginar
abans del sistema de finestres, sorgiria fruit de la necessitat d'un
dispositiu d'assenyalament adequat per a seleccionar coses a la pantalla
en un intent de cercar alternatives al llapis de llum que s'empraven
al menys des de 1954. El cert és que, abans d'arribar a aquest
mecanisme, Engelbart va rebutjar multitud de dispositius de direccionament
com joysticks, trackballs, llapissos làser i altres per acabar
finalment triant el ratolí com al millor mètode per relacionar-se
amb aquest nou sistema de finestres acabat d'estrenar. Més tard
justificaria la seva elecció per la seva envergadura –del
tamany del palmell de la ma–, la seva flexibilitat en els moviments
–el fet de quedar en posició encara que aixequem la ma
per realitzar un breu descans– i per la possibilitat d'utilitzar-lo
pràcticament sobre qualsevol superfície dura. Els primers
prototips de ratolí van ser de fusta i tenien tres botons. El
seu nom, ratolí (mouse en anglès) probablement es degué
a la seva similitud amb aquests animals (especialment amb els seus tres
botons inicials, ocupant la posició dels ulls i el nas, i el
cable del darrera funcionant com una llarga cua).
…o com incrementar
l'intel.lecte humà
Però l'Augmentation Research
Center de Douglas Engelbart no oferiria només aquestes innovadores
troballes a la societat, també dissenyaria un sistema pensat
per al que Engelbart denominava "obrers de la informació".
Un concepte que al anys seixanta sonava gairebé a ciència
ficció però que aquest científic augurava es convertiria
en un factor dominant a finals dels setanta. La noció de l'hipertext,
fragments de documents enllaçats amb d'altres fragments d'informació
fàcilment accessibles per qualsevol persona no experta, només
era la punta de l’iceberg. Engelbart ja havia proposat al 1962
un marc de treball conceptual per incrementar l'intel.lecte humà.
Per poder posar en pràctica les seves teories, aquest científic
va aconseguir, després de molts esforços, el finançament
necessari del Departament de Defensa nord-americà a través
de l'Advanced Research Projects Agency (ARPA), la precursora d'ARPANet,
la xarxa predecessora de l'actual Internet. Amb aquest finançament
van poder néixer importants idees a més del ratolí
i les finestres. Al 1968, Engelbart ja tenia enllestit el seu sistema
anomenat NLS (oN Line System) que inclouria, a més d'un sistema
de finestres operat amb ratolí, prestacions avançades
en matèria de correu electrònic, conferències mitjançant
ordinador i processament de text. El NLS era un sistema de treball dissenyat
per a permetre que qualsevol persona pogués llegir material escrit
per altres persones, fer-ne comentaris i establir-ne vincles amb d'altres
documents des de qualsevol terminal connectada al sistema.
Quan al 1968 Engelbart feu la primera
demostració pública del NLS , un sistema amb finestres
per entre les quals es navegava mitjançant un teclat i un ratolí,
el concepte de la informàtica va patir un progrés irreversible
(encara que en aquell moment pocs se'n varen adonar d'això perquè,
com diria el mateix Engelbart, la gent quedava molt sorpresa amb el
NLS però de cap manera ho associava amb el seu futur).
El taller del coneixement
o el treball en xarxa
Els conceptes sobre la necessitat
d'ampliar l'intel.lecte humà i el NLS (4) conformaven el que
es va denominar més genèricament Knowledge Workshop o
taller del coneixement de Douglas Engelbart. La idea era que qualsevol
persona podia entrar al sistema a través de qualsevol terminal
connectat a ell. Un cop dins del taller, es podria accedir a tots els
arxius propis o compartits amb altres usuaris del grup. Es podrien consultar
els arxius, crear-ne de nous, fer anotacions sobre arxius compartits
i enviar missatges d'un usuari a un altre. Els documents es transferirien
així fàcilment d'uns a altres sense necessitat de paper
i la transacció seria pràcticament immediata. Tothom podria
enviar documents a altres persones i compartir amb elles els document
específicament designats per a ser compartits.
Amb l'ampli ús actual de les xarxes i d'Internet, a qualsevol
usuari actual tot l'anterior li serà més que familiar.
I és que l'actual "treball en grup" o groupware és
pràcticament idèntic a com l'imaginava Engelbart. Ambdós
conceptes només dissenteixen en un aspecte, el relatiu al paper.
El paper queda completament eradicat en el sistema d'Engelbart. De fet,
el que es pretenia era eliminar tota l’enorme quantitat d’anotacions,
recordatoris i comentaris escrits que pul·lulen per sobre dels
escriptoris de treball de les persones i que, més tard o més
d'hora, acaben extraviats. En el seu sistema tot es portaria a terme
de forma electrònica de manera que seria immediatament accessible
i impossible de perdre.
Avui en dia, malgrat l'empenta
de les noves tecnologies, el paper encara està molt lluny de
ser eradicat de les nostres taules de treball.
Però aquest precursor no es quedava aquí, perquè
ja aleshores introduïa la noció de col.laboració
en el treball en grup. Engelbart va imaginar una forma de treballar
que no veuria la llum fins a finals de la dècada dels noranta
i que es popularitzaria especialment amb Internet. El treball en grup
col.laboratiu implicava la possibilitat que dues o més persones
treballessin simultàniament sobre un mateix document o grup de
documents electrònicament. Dues o més persones, separades
físicament (bé situades en oficines diferents d'un mateix
edifici, en edificis diferents d'una mateixa ciutat o en ciutats diferents
de qualsevol part del planeta), però connectades electrònicament,
podrien d'aquesta manera treballar conjuntament sobre un mateix document
i realitzar els canvis que volguessin, que es farien immediatament perceptibles
per als seus interlocutors a la seva pantalla de l'ordinador. Totes
les comprovacions, revisions o discussions sobre un document es podrien
fer en temps real per dispers, geogràficament parlant, que estigués
el grup de treball. El desconeixement i l'impacte mediàtic d'Internet
va fer que molta gent parlés d'aquest concepte com d'una gran
novetat conceptual a finals del segle XX, una novetat sorgida gràcies
a les xarxes de comunicacions modernes, quan en realitat ja fou anticipat
per algú fa més de trenta anys.
El concepte d'"Augmentation"
d'Engelbart
Quan aquest investigador parlava
d'augmentar o incrementar l'intel.lecte humà emprava el terme
"augmentation". Amb això pretenia definir una situació
que es produiria obligatòriament si la humanitat volia seguir
endavant i sortir guanyadora dels nous reptes que se li plantejaven.
Engelbart mateix definia la noció d'augmentation com "augmentar
les possibilitats del ser humà per enfrontar-se a problemes complexos,
aconseguir la comprensió per satisfer les necessitats particulars
i imaginar solucions als problemes". Però Engelbart no pretenia
només crear noves eines per assolir aquest objectiu sinó,
també, crear noves formes de treballar amb aquestes eines.
Tal vegada, per entendre millor
l'anterior hem de parar esment un moment a la idea de "concepte"
per Engelbart. Segons ell, la noció de concepte és quelcom
que evoluciona igual que el nostre pensament. Així, conceptes
passats de moda poden ésser substituïts per d'altres de
nous però, a més, ell creia que els processos del pensament
humà i allò que ell denominava "estructures de conceptes"
no poden només ser observats per anotar-ne els seus canvis sinó
que també poden ésser augmentats. En efecte, Engelbart
afirmava que considerem els conceptes com instruments a emprar en els
nostres processos mentals però que aquests processos moltes vegades
poden ésser acomesos de millor manera si els conceptes es representen
com a símbols. L'investigador del SRI havia donat en la diana.
L'apreciació que el procés mental humà capta millor
els conceptes si aquests estan representats en forma de símbols
ens porta directament a la noció d'utilitzar símbols a
la pantalla de l'ordinador per interactuar amb ell i manipular-los mitjançant
un mecanisme amb el que podem "assenyalar" i "seleccionar":
estem parlant evidentment d'interfícies gràfiques basades
en icones i operades a través d'un dispositiu assenyalador. I
tot això amb una única finalitat: aconseguir modificar
les estructures mentals per augmentar les nostres possibilitats de comprensió
i de solució dels problemes complexos.
Allò que Engelbart estava
clamant explícitament era que es dissenyessin sistemes hipermèdia
que funcionessin d'acord a com funcionen els processos mentals humans,
és a dir, sistemes que rutllessin com rutllen els cervells de
les persones.Una intenció que no s'havia tingut gens present
en el disseny dels primers ordinadors (en bona part per la dificultat
que això representava tant pel que feia a programació
com pel que feia a hardware). En aquest punt, com en molts d'altres,
es pot considerar que les idees d’Engelbart eren una prolongació
de la filosofia de Vannevar Bush.
Engelbart també era plenament
conscient que la ment humana només és competent per treballar
pas a pas i només en breus dosis –no a grans gambades,
per entendre'ns–, i que els mitjans per augmentar l'intel.lecte
humà haurien de servir per fragmentar els problemes complexos
i dividir-los en fraccions més manipulables i assimilables per
la ment humana.
Per tot això, incloent-hi
la seva feina de la última dècada del segle XX, dedicada
en cos i ànima a intentar que els fabricants d’informàtica,
el desenvolupadors i els usuaris ajuntessin esforços per desenvolupar
la tecnologia del segle XXI, Douglas Engelbart s'ha guanyat el qualificatiu
de ser un dels pares de la informàtica personal i, molt especialment,
de la interfície gràfica d'usuari. La lluita sense treva
que aquest pioner de la investigació de les relaciones entre
ordinador i individu va portar a terme, per crear un entorn de treball
que augmentés el nostre potencial intel.lectual, li ha valgut
nombrosos premis i distincions al llarg de la seva carrera per bé
que, com ell mateix va afirmar una vegada, la batalla definitiva la
va tenir que lliurar contra allò que és més difícil
de canviar: els paradigmes prevalents i inqüestionats que es formen
i sedimenten en tota societat.
(3) Altres investigacions
pioneres a Stanford, COPILOT (1974), i al MIT, l'editor de text EMACS
(1974), també presentaven finestres múltiples a la pantalla.
Alan Kay, a la seva tesi doctoral al 1969 a la Universitat d'Utah, proposaria
per primera vegada un sistema de finestres múltiples ja no fixes
sinó superposables, sistema que no s'implementaria fins al 1974
quan seria incorporat en el Smalltalk al PARC.
(4) La presentació
en video preparada al 1968 fou recuperada al 1994: Engelbart, D. i English,W.
"A Research Center for Augmenting Human Intellect", ACM SIGGRAPH
Video Review, 1968, 1994