De Vannevar Bush a la WWW
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació:
els pares de la interficie humana
Núria Almiron
València, Ed. 3i4, 2001
CAPÍTOL 7
El PARC o com Xerox va voler inventar el futur
The best way
to predict the future is to invent it
(La millor manera de predir
el futur es inventant-lo)
Alan Kay
El llegendari PARC o Palo Alto
Research Center (Centre de Recerca de Palo Alto) és un centre
nascut al 1970 com a conseqüència directa del fenomenal
èxit de l'empresa Xerox Corporation. Aquest complex, situat al
número 3333 de Coyote Hill Road a Palo Alto, Califòrnia,
ha passat a la història de les noves tecnologies per ser el creador
de molts dels estàndards actuals però també per
la seva incapacitat per fer-los cristal.litzar en productes que fossin
comercialitzables, és a dir, econòmicament rentables.
A finals dels anys seixanta, Xerox
havia aconseguit crear un imperi amb les seves màquines fotocopiadores
però a la companyia tenien molt clar que allò no els garantia
la vellesa, especialment en front a l'emergència de les noves
formes de manipular la informació i les noves tecnologies, molt
més avançades que les de les fotocopiadores. Per això,
va ser per aquestes mateixes dates quan Xerox va decidir donar les seves
primeres passes vers el mercat de la informàtica comprant una
empresa californiana anomenada Scientific Data Systems. Aquest interés
per aquest nou sector, juntament amb l'enorme capital que havia pogut
acumular l'empresa amb els beneficis de les seves fotocopiadores, la
conduïren a invertir en un centre on s'investiguessin les possibilitats
de la informàtica del futur. De fet, la principal missió
d'aquest centre era "crear aquest futur", sense preocupar-se
del practicables o viables, comercialment parlant, que poguessin ser
a priori els seus invents.
Xerox va arribar a invertir més
de cent milions de dòlars en aquest projecte i, encara que no
va aconseguir rentabilitzar els seus esforços directament a través
dels seus productes, sí es va convertir en la principal font
d'inspiració de noves tecnologies dels anys setanta i bona part
dels vuitanta. Per les seves instal.lacions varen desfilar tot un seguit
de tècnics i enginyers de grans empreses als que els científics
del PARC demostraven els seus invents i, tot i que a finals de la seva
primera dècada de vida les seves portes ja no estaven tan obertes
com al principi, diverses companyies tingueren oportunitat de visitar,
amb el permís exprés de Xerox, els experiments i resultats
d'aquella gran concentració de cervells que conformava el PARC.
Delegacions com la de Microsoft, amb Bill Gates al capdavant, o la d'Apple
de Steve Jobs, tingueren la possibilitat de penetrar en un recinte que
era considerat com la Meca de les noves tecnologies de la informació.
I malgrat que molts no varen saber reconèixer el valor intrínsec
del que tenien al davant, altres prengueren bona nota de tot el que
varen poder veure.
Els "Il.luminats"
de la informàtica
Com a director el centre va tenir
a George Pake però la figura clau fou Bob Taylor, qui se les
va enginyar per contractar als investigadors més brillants del
moment, especialment als que es sentien atrets per temes aleshores considerats
gairebé de ciència ficció. D'aquesta manera, el
centre va aconseguir aglutinar al cap de molt poc temps al major nombre
de talents i científics del país (i probablement del món
en l'àmbit de les tecnologies de la informació) i va començar
a bastir la seva futura aurèola llegendària, aurèola
alimentada amb força pel prestigi dels que per allà transitarien
i que serien molt acertadament definits per algú com els Illuminati:
podríem dir que van ser els "il·luminats" del
segle XX. Entre les seves parets varen treballar-hi investigadors procedents
del SRI de Douglas Engelbart com Bill English i altres que posteriorment
es farien populars per diverses innovacions: Butler Lampson, Larry Tesler,
Owen Desmon, Steve Caps, Bob Beleville, Barbara Koalkin, a més
de l'anteriorment mencionat Alan Kay. Molts d'ells, arribats al PARC
amb la il.lusió d'inventar el futur, abandonarien posteriorment
la nau decepcionats per la manca de visió de Xerox: fins a 15
d'ells emigrarien a Apple Computer, per exemple, altres ho farien cap
a Microsoft o Digital Equipment Corporation, i d'altres fundarien les
seves pròpies empreses com l'inventor de la xarxa Ethernet, Bob
Metcalfe, que crearia 3Com Corporation, o Chuck Geschke i John Warnock,
creadors del WYSIWYG (What You See Is What You Get) en els processadors
de text, que fundarien Adobe. Tanmateix, també hi ha qui els
acusa amb ells de no haver sabut produir un ordinador innovador a un
preu assequible pel mercat.
En tot cas, en aquella llegenda
es varen redefinir els conceptes de la informàtica i de la relació
entre home i màquina i es varen desenvolupar sistemes i dispositius
que significarien un gran pas endavant en la humanització de
la tecnologia. En aquesta història del desenvolupament dels entorns
humanitzats amb els que treballen la gran majoria dels usuaris actuals,
el PARC protagonitza un paper destacat i té un mèrit indiscutible,
al marge que Xerox no pogués, no volgués o no sabés
exactament què fer amb els seus invents.
Els invents que inspiraren
al món
Les innovacions que es "fabricarien"
al PARC donarien lloc al que posteriorment es coneixeria com Interfície
Gràfica d'Usuari (IGU) o, si més no, a un primer estadi
de l'IGU (un estadi poc evolucionat que seria millorat més tard
per empreses com Apple Computer amb interfícies ja no solament
gràfiques, sinó també intuitives), a més
d'altres estàndards de la informàtica personal actual.
En el centre d'investigació
de Palo Alto per exemple, naixerien les icones (15), les representacions
gràfiques de les ordres que podem donar a un ordinador; les finestres,
les àrees de treball que permeten delimitar zones a la pantalla;
i els gràfics gràcies als mapes de bits, una tecnologia
que permetria visualitzar gràfics a la pantalla dels nostres
ordinadors amb gran precisió. Però el PARC també
s'utilitzaria per primera vegada, a més del teclat, el ratolí
o el joystick com a principal mecanisme de control de l'ordinador, un
invent heretat de Douglas Engelbart; naixeria la xarxa Ethernet, la
possibilitat de connectar entre sí els ordinadors personals;
sorgirien les primeres impressores làser que permetrien posteriorment
el naixement de l'autoedició; i també veuria la llum la
programació orientada a objecte mitjançant el llenguatge
SmallTalk (desenvolupat per Alan Kay com explicàvem al capítol
anterior). Dos serien els productes en els que es concretarien tots
aquests invents: l'Alto en primer lloc, i l'Star en segon.
El primer ordinador personal
naixeria al PARC
Al PARC de la Xerox naixeria al
1973 el primer ordinador personal, és a dir, el primer ordinador
fabricat pensant que seria emprat per una sola persona (una cosa fora
de lloc en els maiframes o els miniordinadors que havien dominat el
sector fins al moment). Aquest primer ordinador personal, l'Alto, no
arribaria a ser comercialitzat mai però en ell es plasmarien
bona part de tots els invents que es produirien en aquest centre. Posteriorment,
els investigadors del PARC millorarien aquest primer prototipus i construirien
l'Star, una versió optimitzada de l'Alto i amb possibilitats
de sortir al mercat (el seu preu no era tan astronòmic malgrat
que seguïa essent força elevat). Ambdós ordinadors
van ser les estrelles polars que guiarien als pioners de la informàtica
personal, aquells qui en aquell primerenc estadi van ser capaços
d'adonar-se de la importància de les icones, els gràfics
i els símbols, i de les possibilitats que tot plegat engendrava.
A tots ells es deu tant o més del que va poder oferir el PARC
i no seria just, com alguns pretenen fer-nos creure per a repartir mèrits
en funció d'interessos ulteriors, oferir la visió d'aquest
laboratori majúscul de la Xerox com a exclusiu autor del concepte
de l'ordinador personal actual.
I és que el millor del PARC
varen ser les seves idees. La possibilitat de treballar sense pensar
en l'obligada comercialització dels seus productes va donar ales
a la creativitat dels seus membres i això va acabar redundant,
paradoxalment, en benefici d'altres empreses i, a la llarga, en benefici
de tots els usuaris. El PARC, a la vegada que fou punt de partida de
la tasca de molts altres investigadors a partir dels quals naixerien
bona part dels estàndards actuals, era a més hereu de
tot un bagatge. L'entorn gràfic de l'Alto i l'Star pot considerar-se
doncs com l'inici del concepte de la interfície gràfica
de l'usuari tot i que, després, aquesta evolucionaria cap a sistemes
que, més que gràfics, el que pretenien era ésser
humans.
(15) David Canfield Smith acunyaria
el terme "icones" al 1975 a Stanford en la seva tesi doctoral
(Pygmalion: A Computer Program to Model and Stimulate Creative Thought.
1977, Basel, Stuttgart: Birkhauser Verlag. PhD Thesis, Stanford University
Computer Science Department, 1975) i les popularitzaria al PARC com
a un dels dissenyadors en cap de l'Star.