L'expoli Bolivià

Núria Almiron

Hi ha temes que són com la prova del cotó fluix, a poc que els freguis posen de manifest la brutícia o netedat de l'ànima humana. Això és el que passa ara mateix amb la política boliviana. A casa nostre, els diaris, les televisions i els comentaris del carrer són plens d'escepticisme i equidistància cap a l’Evo Morales, quan no d'una oberta hostilitat. Costa molt trobar opinions de periodistes, experts o polítics que defensin obertament la llei de nacionalització dels hidrocarburs que Morales acaba d'aprovar, recordem, en exercici legitíssim de la seva sobirania nacional. En canvi, els comentaris públics vessen per tot arreu dubte, censura o reprovació, grans dosis de paternalisme i fins i tot animadversió. Amb el president indígena d'un dels països més pobres de llatinoamèrica tothom s'atreveix. Amb les obscenes xifres de beneficis anuals de les joies de la corona espanyola, com Repsol i el bancs que té al darrera, millor no jugar-hi. Veure al ministre Solbes amenaçant amb accions legals a un país que viu en la misèria perquè la compte de resultats de les nostres multinacionals no pateixi cap sotrac és un exercici polític tant antidemocràtic com vergonyós. És propi d'actituds imperialistes i neocolonials creure's amb dret a dir al pobre el que ha de fer a casa seva. Bolívia no només té dret a nacionalitzar els seus recursos naturals sinó que hi té l’obligació moral de fer-ho. Si als que explotem aquests recursos això no ens va bé és un altre tema, que haurem de resoldre nosaltres i els nostre sistema econòmic caduc i injust. Mentrestant, els cent primers dies de gestió de Morales haurien de servir-nos més d'inspiració i lliçó que d'altre cosa: la Llei d'Austeritat ha reduït un 50% els sous dels alts càrrecs; s'ha apujat el salari, en canvi, als treballadors dels sectors de l'educació i la salut, i la Tarifa Social Dignitat ha reduït un 25% el cost de l'energia elèctrica per dos milions i mig de famílies. Però d’aquests temes gairebé no en parlem, no convenen als interessos econòmics espanyols que han conquerit empresarialment el continent sudamericà amb la mateixa ferocitat, falta de respecte i miopia que fa cinc segles varen conquerir-lo militarment.