Acomiadaments
de la nova economia
Febrer
2001 - Núria Almiron
Vivim
moments inversemblants. La premsa ens nodreix a diari amb noticies sobre
empreses dInternet que acomiaden treballadors. Leconomia
nord-americana està començant a donar símptomes
destancament i fins i tot els pesos pesats de la nova, com Amazon,
comencen a trontollar (el pioner en comerç electrònic
acaba danunciar una nova retallada de 1300 empleats). Al 2000
es varen tancar centenars dempreses puntcom i més de 41.000
treballadors foren acomiadats només als EE.UU.
Al
mateix temps, però, llegim que Internet està multiplicant
els llocs de treball en el sector tecnològic (a Espanya, per
exemple, el sector ha generat gairebé 140.000 llocs de treball
en els darrers tres anys) i alguns estudis afirmen que al 2002, és
a dir, daquí pocs mesos, Internet donarà feina a
més de deu milions de persones en tot el món.
La bombolla dInternet ha esclatat però el futur del sector
no es desinfla. I la paradoxa va més enllà perquè
resulta que els mateixos països que experimenten aquesta aparent
contradicció tenen greus mancances de mà dobra especialitzada.
Només a Espanya es calcula que les empreses necessitaran 275.000
professionals fins el 2003 que ningú sap don sortiran.
La
contradicció només és aparent, dic, perquè
els acomiadaments i el dèficit de mà dobra són
les dues cares duna mateixa moneda. La bombolla ha esclatat sí,
però només per allà on més pressió
hi havia: en el sectors dels serveis i de les vendes al por menor. Els
portals-botiga són els grans perdedors dels darrers dotze mesos
(nhi havia més oferta que demanda). Els nous ciber-acomiadats
sorgits de la seva desfeta són mà dobra formada
però poc especialitzada i abundant. Per tant, barata.
Les
vacants no cobertes, en canvi, són figues dun altre paner.
Es troben, principalment, en làmbit de lenginyeria
(sistemes, xarxes, programació, manteniment). Són els
col.loquialment anomenats informàtics, i nhi
ha menys dels que les empreses necessiten. Les seves condicions laborals
es troben a lestratosfera de la mà dobra dels portals.
Vuit milions de sou de mitja amb només mesos dexperiència
i els ulls fixats en els Estats Units on molts se nhi van a triplicar
la nòmina. Multinacionals de les telecomunicacions sels
rifen. Són els que mantenen, dominen i alimenten les infraestructures
que fan que funcioni tot plegat.
Diuen
que per cada nou lloc de treball superespecialitzat sen creen
dos en àrees no especialitzades. A lÍndia (que per
cert produeix el 35% de tots els enginyers de software mundial) ho saben
prou bé. Alguns dels acomiadaments nord-americants més
recents han estat per externalitzar-ne els serveis cap a ella. Els indis
ofereixen el mateix però per una fracció del seu cost.
I sinó que li ho diguin a Amazon, a qui un empleat datenció
al client li costa a Seattle uns 1.900 dòlars al mes i menys
de 200 a lÍndia. I a aquesta economia li diuen nova?
Publicat
a el diari El Punt -
©2001
Núria Almiron