Acomiadaments de la nova economia

Febrer 2001 - Núria Almiron

 

Vivim moments inversemblants. La premsa ens nodreix a diari amb noticies sobre empreses d’Internet que acomiaden treballadors. L’economia nord-americana està començant a donar símptomes d’estancament i fins i tot els pesos pesats de la nova, com Amazon, comencen a trontollar (el pioner en comerç electrònic acaba d’anunciar una nova retallada de 1300 empleats). Al 2000 es varen tancar centenars d’empreses puntcom i més de 41.000 treballadors foren acomiadats només als EE.UU.

Al mateix temps, però, llegim que Internet està multiplicant els llocs de treball en el sector tecnològic (a Espanya, per exemple, el sector ha generat gairebé 140.000 llocs de treball en els darrers tres anys) i alguns estudis afirmen que al 2002, és a dir, d’aquí pocs mesos, Internet donarà feina a més de deu milions de persones en tot el món.
La bombolla d’Internet ha esclatat però el futur del sector no es desinfla. I la paradoxa va més enllà perquè resulta que els mateixos països que experimenten aquesta aparent contradicció tenen greus mancances de mà d’obra especialitzada. Només a Espanya es calcula que les empreses necessitaran 275.000 professionals fins el 2003 que ningú sap d’on sortiran.

La contradicció només és aparent, dic, perquè els acomiadaments i el dèficit de mà d’obra són les dues cares d’una mateixa moneda. La bombolla ha esclatat sí, però només per allà on més pressió hi havia: en el sectors dels serveis i de les vendes al por menor. Els portals-botiga són els grans perdedors dels darrers dotze mesos (n’hi havia més oferta que demanda). Els nous ciber-acomiadats sorgits de la seva desfeta són mà d’obra formada però poc especialitzada i abundant. Per tant, barata.

Les vacants no cobertes, en canvi, són figues d’un altre paner. Es troben, principalment, en l’àmbit de l’enginyeria (sistemes, xarxes, programació, manteniment). Són els col.loquialment anomenats “informàtics”, i n’hi ha menys dels que les empreses necessiten. Les seves condicions laborals es troben a l’estratosfera de la mà d’obra dels portals. Vuit milions de sou de mitja amb només mesos d’experiència i els ulls fixats en els Estats Units on molts se n’hi van a triplicar la nòmina. Multinacionals de les telecomunicacions se’ls rifen. Són els que mantenen, dominen i alimenten les infraestructures que fan que funcioni tot plegat.

Diuen que per cada nou lloc de treball superespecialitzat se’n creen dos en àrees no especialitzades. A l’Índia (que per cert produeix el 35% de tots els enginyers de software mundial) ho saben prou bé. Alguns dels acomiadaments nord-americants més recents han estat per externalitzar-ne els serveis cap a ella. Els indis ofereixen el mateix però per una fracció del seu cost. I sinó que li ho diguin a Amazon, a qui un empleat d’atenció al client li costa a Seattle uns 1.900 dòlars al mes i menys de 200 a l’Índia. I a aquesta economia li diuen “nova”?

 

Publicat a el diari El Punt - ©2001 Núria Almiron